domingo, 27 de enero de 2008

La Salle Manresa


Com os he dit en anterior comentari, a Manresa teniem tres equips contrincants; el CD. Malresa, el CB. Manresa i La Salle Manresa.
Recordaba que tenia aquesta fotografia d'aquella pista del club La Salle Manresa, be, pista.... era el pati del col.legi de La Salle.
Fixeu-se que el public el teniam a tocar, cas de fer un saque de banda, ni tan sols teniem espai per situar els peus, aquests sempre quedaban dins de la pista, ja que la zona de saque estava a un pam de la valla de separaciò del public.
Aquesta pista mai va esser del meu agrat (els que sou esportistes sabeu que i han pìstes mes "simpàtiques" que altres), m'hi trovaba incòmode, era estreta i el public estava "enganxat" damunt teu.
Un'altre coseta que motivaba aquest estat de incomoditat era que, el pùblic a més de cridaner, o era amb una profussiò de paraulotes que no "lligaba" en saber que estavem jugant en una pista de col.legi de capellans, ja veieu. Mai havia escoltat tanta "diversitat" de paraules grolleres com en aquella pista. Ah!, les mes esplendides en això de dir grolleries, les senyores.... si, si.... les senyores.
Mireu darrera de les vidrieres del primer pis i veureu a un d'ells (s'aprecia perfectament aquell coll enmidonat que duun els capellans jesuites)
En Porcar (nº 7) a l'espera del rebot.

martes, 22 de enero de 2008

1958 - TORNEIG D'ESTIU



Ostres si!!! ..... aquest estiu proper farà ja .... CINQUANTA ANYS d'aquestes fotografies (vàlguem Déu ... com passa el temps!!)
Era costum en arribar l'estiu el Club de bàsquet organitzés un torneig a base de encontres entre tota la plantilla del club i de gent que els i agradés el bàsquet.
Així s'aconseguien 4 o cinc formacions de set o vuit jugadors, que durant els dissabtes dels mesos d'estius complementàven l'esbarjo a la Vila en l'época estiuenca.
Els partits es celebraven a la pista de la Fàbrica de l'aigua i de nit..... i això volia dir ... amb llum artificial .. focus!. L'equipatge ens haviem d'espabilar per trobar-los. Recordo que el nostre era una samarreta imperi blanca amb una estrella com la de marca d'un calçat esportiu americà, de color blava.
La fotografia en la que estic fent una "safata" (aqui tenia 15 anys de edat... dels primers encontres federats de la meva vida esportiva), no es d'un encontre nocturn, però si que podem observar varis detalls, veureu ...
1) - Un dels sis focus de llum repartits tres a tres (en dues filades) en cada llargada del terreny de joc, i una simple bombeta d'alt voltage i un pàmpol... eren, en aquells temps, perfectes!!
2) - La xarxa ... aqui si que podeu "dimensionar" la llargada (una passada!!)
3) - El marcat de linies de joc ... amb guix!!! ... es clar, la pista era de terra.
4) - Una pared divisòria de canyes donaba més "caliu" de pista de joc al recinte.
5) - Una tanca de pals de fusta que separaba el públic de la pista de joc.
6) - Darrera aquesta separaciò i havien uns seients (com unes vigues de portland soportades per una base de maons)
7) - I la pilota ... important .... de cuir!!!
I finalment, encara tinc en la meva prestatgeria de records esportius aquest ... podeu observar (clicant damunt de la fotografia), que es llegeix perfectament "Verano 1958"
Fa cinquanta anys!!!

domingo, 20 de enero de 2008

Sang d'esportistes


Com dic a les dades personals, l'afecciò a l'esport ja hem venia per part del meu avi patern (Joan Dávila Rubio, a.c.s, jugador d'escacs) i del meu pare (Juan Dávila Raja, a.c.s, fundador i jugador del club d'escacs de Malgrat i jugador de futbol).
La instantània de l'esquerra s'hem veu a l'edat de 9 anys (mireu el braçal negre de la meva americana a la màniga esquerra. En 1952 morì el meu avi Joan), sentat devant d'un tauler d'escacs, tenint com a "contrincant" al meu pare, partida corresponent a un festival d'escacs fet a la nostra Vila en motiu de quelcom celebraciò festiva. Darrera meu el meu oncle Joan i a l'esquerra de la fotografia un jovenet Vicens Mas. Al costat nostre, mes allunyat, l'Ernest Ganges un dels puntals, per molts anys, de l'equip d'aquest esport, o pràctica, representant a Malgrat.
La fotografia està presa al bar La Cooperativa (regentat en aquells temps per el Sr. Gerónimo Plazas, a.c.s). Aquell excel.lent i recordat bar (on preparaven els millors berberetxos i salsa de tot Malgrat). La sala la podeu situar al que es ara, primer pis de la nostra Biblioteca Municipal. Aquella sala tenia una pared diivisòria entre el bar i aquesta sala de joc, amb unes vidrieres de molts colors molt vistosa, es conserva encara que restaurada, en la nostra Biblioteca Municipal.
A l'altre fotografia (1956), el meu pare (a.c.s. 46 anys en la foto),al mig del meu germà Joaquim (6 anys i futur gran jugador de bàsquet a Lliga Nacional) i jo mateig (13 anys). El camp és el de la Proquima, que durant molts anys va esser l'oficial del C.D. Malgrat.

Jugador de fútbol amb el C.D. Malgrat


Encara que sembli una mica extrany ... també vaig jugar a futbol. Si, si... de porter (s'hem donava forsa be per el que deien, es més, un directiu del F.C. Barcelona que estiuajava a Malgrat, m'oferir la possibilitat de anar als entrenaments del F.C. Barcelona per fer-me una prova. No vaig acceptar, era massa fora de les fronteres en un jove de 18 anys aquella proposta)
....i més increible us sonarà si os dic que .... pel matí dels diumenges anaba a jugar a Bàsquet amb la S.P.R. Malgrat i per la tarda ... hem calçaba les botes de jugar a futbol i... apa!!, correns al Camp de la Proquima (l'heu de situar al final del carrer Industria actual, tocant a la via del ferrocarril, allà teniem un flamant camp de futbol, amb una riereta que anava per tot un lateral del camp i que sempre estava plena de canyes, li donava un sentit de llissa. També i havia una pista de bàsquet al darrera de una de les porteries, tot just quant entraves al dit camp de futbol. Aquella pista va esser emprada durant una temporada com camp oficial" del F.J Malgrat, encara no estaba constituida la S.P.R)
Recordo que, si veniem de jugar a bàsquet a fora de la nostra pista, tot just arribar a la plaça de La Barretina (així l'anomenàvem), ja estaba esperant-me l'amic Jorquera (el "Rubio"), amb la seva flamant moto Vespa i tot era baixar de l'autocar, pujar a la moto i traslladar-nos al camp de futbol, vestir-me i disputar el partit de futbol corresponent.
Com podeu comprendre això era del tot impossible sostenir.
La decisiò la vaig prendre un diumenge en que l'equip contrari va fer una centrada de la pilota desde mig camp.... i jo, porter, amb un crit de "mevaaaaaaa...." vaig saltar (be això és el que volia fer).... i la pilota hem va passar per damunt dels braços i .... marcaren un gol d'aquells de pissarí. Era impossible "mentalment" jugar en dos espais totalment diferents de superficie, i no assimilaba del tot les distàncies.
La decisiò meva va esser automàtica .... dos esports al mateix dia era impossible. Corria l'any ..... 1961-62, més o menys.
En la fotografia podem veure jugadors del C.D. Malgrat com Jorquera, J.Vázquez, Mateu,"el Moro" (a.c.s)

jueves, 17 de enero de 2008

El gran campionat "TROFEO GONZALO AGUIRRE"


En aquell temps (caram... això hem recorda quelcom moment a l'escola.....), deia que en aquelles décades dels 60's i 70's ... la segona divisiò del basquetball a Espanya, tenia aquest rimbombant enunciat "Trofeo Gonzalo Aguirre". Vaig tenir la sort de durant cinc temporades, moure'm junt a la S.P.R Malgrat (Societat Poliesportiva Recrativa, per els que ignoràven aquesta definiciò), per les pistes de joc de clubs de gran categoria en aquell temps.

La fotografía recull un d'aquells grups d'equips (cliqueu damunt de la foto i la veureu ampliada).

Els temps eren diferents als d'ara. En aquell temps .. (ja torno a semblar-me a aquella parrafada classica per donar entrada a la lectura de l'Evangeli de l'ofici de 12 de un diumenge qualsevol). Deia que el temps en que es representa per la fotografia, els jugadors ens saludàvem i preguntàvem per la familia d'uns i altres, molt més social (encara que als pocs minuts lluitesim per els nostres colors). Crec que ara, els jugadors d'elite... es donen la mà, no es diuen rés ...però pensen ...."mmmmmm... aquest cobra 18.000 € més que jo".

D'aquesta fotografia recordo excel.lents jugadors de basquetball..
.... del CB. Mollet .... els Ràfols, Butjosa, Coma, Barril, Olaria, Mañosa ....
.... del CB Manresa .... Peramiquel, Armengol, Pont, Teixidor, Matamala ....
.... Del CB Hospitalet ... Bertomeu, Del Baño, Franquesa.....
.... del Matarò .... Solé, Burillo, Bonamaison .....
.... La Salle Manresa .... Holgado, Puig, Pubill, Casellas...
.... CP Josep ..... Gombau, Ollers, Canals, Peralta ....
.... i nosaltres .... que en 1960-61 vàrem esser considerats l'equip més jove de la II Divisiò espanyola ("emergiem" els Margall, Porcar, Pera, Mora, Puig, jo mateig ... al costat dels consagrats Turrò, Vazquez, Ferròn, Nogueras).

domingo, 13 de enero de 2008

"Formes" reglamentàries (manades desde "dalt")


Tots hem escoltat que avans, i en el moment que s'anava a començar un encontre ... es resava una pregaria (tots, l'arbitre i els dos equips ... formats en mig de la pista). Donçs be, la fotografia que veieu, ja no resavem ... però si ... saludàvem amb una "inclinaciò reverencial" al públic.
El que succeia era que cadasqú ens aplicàvem el reglament al nostre "gust i ganes".
Mentre uns eren "exactes" (veieu sinò a l'arbitre i a l'amic J. Pera), altres, (J. Porcar i F. Mora a.c.s) no mès els i mancaba una genuflexiò ... o a l'E. Margall i a mi mateix a punt de cantar "el baile de los pajaritos". I es que la veritat, era del tot irrisori aquell gest per saludar.
Més endevant es convertir en un simple aixecar el braç i saludar... i fins l'actualitat.... que no es fa res més que saludar-se els dos equips, que trobo molt més en linea del temps actual.
Si mès no, he de dir que tot això formaba part del ritual manat per la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes (així s'anomenaba aquella cartera en els anys 60), José Antonio Elola-Olaso la va comandar desde 1956 fins 1967

viernes, 11 de enero de 2008

1966 - 1967 - Tasques d'ajudant d'entrenador


Intentant ajudar a un dels bons tècnics que el bàsquet a Malgrat a donat, i hem refereixo a Jaume Crous i Serrano (bon jugador, punt de referència del Bàsquet Blanes, entrenador del CB. Lloret... entre altres llocs on en la seva vida esportiva va concursar), en aquella temporada referenciada, l'equip juvenil de la S.P.R. Malgrat, Crous estava com a entrenador tècnic. Vaig estar al seu costat bona part de la temporada, portant-li estadistiques de l'equip.

Un equip que la fotografia ens ofereix aquesta formaciò; samarreta de "recambi" color gris amb bora vermella (l'equip rival anava de color blau com el nostre oficial.
A dalt i de esquerra a dreta: Garres - Alejo -J.M. Margall (futur olimpic) - Marés - Buch - Salvà i en Jaume Crous (entrenador)
agupits i per l'esquerra: jo mateix - Mora - Turrò - Jordi Dàvila (a.c.s) - Marcial - García.
Comentari especial per en Josep Mª Margall, el petit de la saga Margall. A l'igual que el seu germà gran, Enric (a.c.s) va arribar als màxims èxits en el mòn del bàsquet. Una de les més importants va esser la medalla de plata que la Sel.lecciò Espanyola va guanyar en els Jocs Olimpics de Los Angeles en 1984, tinguen com a rival a la Sel.lecciò dels Estats Units d'Amèrica.

jueves, 3 de enero de 2008

Roba esportiva sensa "marques publicitàries"

Eren temps en el que les marques publicitàries fins i tot no en feiem cas. Ja veieu en la fotografia en la que estic amb en Martí Robert Martí i en la pista de l'Arenys, el color de la samarreta que hauria d'esser blau fosc, estaba a punt de convertirse en blau clar/gris ... de tantes suades, rentades i pasat d'un jugador a altre. Es a dir, aprofitabem tot fins que ja no es podia mes. Eren temps en el que els presupostos dels clubs eren alts comparat amb els ingresos.
O aquests xandalls de una tela superfinissima que lluim a l'altre fotografia i que la empresa JU.MA.RI (del Sr. Matamala (a.c.s)) ens regalar. Era com si no et possessis res a sobre, especialment a l'hivern es notaba molt, però a nosaltres ens semblaba una bona prenda esportiva. La cara de fret que posem en Josep Pera i jo, ès significativa (fotografia feta al Pavello Municipal, devant dels vestuaris nostres, a la finestra el cap d'en Joan Porcar que no volia sortir del fret que feia)



martes, 1 de enero de 2008

1964 - A la pista de la U.D.R. Pineda

Mireu el marcador (rètol d'una coneguda marca de xocolate de lèpoca), darrera de la cistella..... Local 25 - Visitant 37, va esser un partit molt disputat. Ja es veu en aquesta disputa de la pilota entre en Narcis Margall i en Ramón Molinè, darrera d'ells estic jo i en Joan Porcar (7) en posiciò d'entrar.
Jugadors emblemàtics del Pineda vàren esser els germans Pou. Aqui amb el nº 10 veiem al gran de la saga. I amb els nºs 15 i 13 dos excel.lents jugadors de la U.D.R, en Joan Velasco i en Joan Vila.
I el públic també a "petar" en aquelles matinals a la pista de la Plaça d'Espanya.
Ah si, el partit el vàrem perdre per la mínima en els darrers segons, va esser una llàstima.
Anys mès tard, i per motiu del meu fitjaxe amb la U.D.R Pineda vaig comprobar que aquell pùblic, era molt entès en bàsquet i que hem va obrir el seu escalfor, donant-me estímul per vestir els colors d'una samarreta que fins aquells moments era de un equip considerat .... "enemig" (amb cometes, per descomptat, diriem millor.... de màxima rivalitat)

1960 - Reunions prèvies (Sala La Barretina Vermella)

Sempre es feia una reunió per donar-nos a conèixer com es presentaba la lliga. Noms dels equips contrincants, horaris d'entrenament ... qui jugaba en els "segons" ... dia d'anar a recollir la samarreta i el pantalòn ... i si es que sobrava algun xandall, a veure a qui li tocaba. Eren temps en el que l'important era jugar.

La fotografia es a la sala de la Barretina Vermella, penso que per la festa major d'hivern (o dic per els abrics que i han damunt de la barana d'aquells recordats "palcos" de la sala de ball al primer pis. Per tant aqui, voldria dir que hauriem passat quelcom eliminatòria previa ja..... o pot esser es per Setmana Santa? ... no recordo.

Per dal i desde l'esquerra: Antonio Ferròn, Martí Aldea (president a.c.s), Cinto Basart i Quim Banet (entrenadors), segona linia: Jaume Gelpí, Jaume Casas (a.c.s), Salvador Salvadò, Jaume Crous, Ray Mallat, Ramòn Turrò i agupits en Francesc Mora (a.c.s), Enric Viusà, Jo mateig, Josep Balmanya i els cosins germans Enric i Jaume Margall

Pavellò "el sot" - El nostre excel.lent public

Ja os deia en un'altre comentari d'aquell extraordinàri grup d'afeccionats que teniem. Mireu aquesta fotografia, tot-hom ben "quillat", com era de normal en aquell temps en que el diumenge es convertía en un dia molt assenyalat i festiu.
No recordo contra qui jugàvem. Però es una fotografia per el record, i si no ... intenteu trobar a gent coneguda, os sorprendreu. El pavellò Municipal, com sempre ... ple de gom a gom.

Apart de la casualitat de que en la linea del meu cap, una mica en diagonal a l'esquerra es veu al meu pare (la boina i les ulleres fosques el delaten), flanquejat per el Srs. Robert, Sr. Viusà i Sr. Margall (pare de la saga Margall), tots cuatre traspasats, doncs seguint en la linea inclinada ascendent fins arribar a la darrera fila de públic es veu un matrimoni (ell cabell blanc), els meus futurs sogres i al seu costat, la que sería la meva esposa anys més tard i a l'altre banda la meva cunyada amb trenes i ulleres!!!.

I si podeu ampliar la fotografia (cliqueu damunt d'ella), en primera linea per la dreta i sentats, gent important en el mòn de l'esport, mireu ... amb boina Sr. Hernandez (en "torero"), Sr. Mompiò, Sr. Matamala, Sr. Turrò, darrera d'ells Srs. Garcia, Mateu, Itchart, Juli, Piferrer.... i unes senyoretes sentades (sota la xarxa) ... Victoria Homar, Anna Garriga ...... probeu, probeu..... trobareu moltes cares conegudes, que prefereixo os animeu a descubrir.