domingo, 7 de octubre de 2012

L'ANTONIO NOGUERA I ROBERT (en "Nogue") ENS HA DEIXAT


Es mor l’amic Antonio Noguera i Robert, en “Nogue”.
Dissabte 6 d’Octubre, l’església de Sant Nicolau de Malgrat de Mar, va quedar plena de amics i companys de l’Antonio acompanyant a la seva família i retre l’adéu a una persona entranyable i difícilment  oblidable.
Els ex basquistes del Bàsquet Malgrat, ens buscàvem amb la mirada, dintre el temple, i amb tant sol amb un cluc d’ulls i una desdibuixada expressió de salutació, anàvem sumant històries i records respecta a “Nogue” i el bàsquet de Malgrat, encara que no mes fora mentalment.
En “Nogue” formava part d’aquella raça de jugadors dels anys 50’s en que nodriren al Club Bàsquet Malgrat de jornades memorables tant en aquella pista de sorra de la Fàbrica de l’Aigua, com en el acabat d’estrenar Pavelló Municipal. Un equip que va esser considerat el més jove de la IIª Divisió espanyola de bàsquet en 1960.
En la temporada 1957/58 el Club Bàsquet Malgrat queda campió de Catalunya de 2º Regional i en el grup de “Segons equips”. Faré esment de “que” eres els segons equips; eren la força trampolinadora del futur del Primer equip. Paradoxalment en moltes ocasions el bàsquet que feien aquells nois era més espectacular que els del Primer equip, en Toni era de ells. Recordo noms d’aquelles temporades i que juntament amb en Toni eren d’aquells “teloners” de la jornada de bàsquet del diumenge, tal com (entre molts) Sebastià Ponsa (a.c.s) Jaume Crous, Jaume Grau, Jaume Casas (a.c.s), Jaume Gelpí ....

I en la temporada 1960/61 l’equip dels “grans” queda Campió de Catalunya de 1ª Regional. En “Nogue” formava part d’aquell equip junt a altres renoms del bàsquet... Ramón Turró, Eusebi Vázquez, Antonio Ferrón, Anton Solà entre d’altres.
 Quan el mossèn que oficiava l’acte religiós va esmentar la seva dedicació als números, vaig recordar la seva perfecció en la super-mesuraciò. En “Nogue” era el  jugador mes regular de quants he tingut la sort de compartir samarreta. Ell era el mes regular i positiu en tot el que comportava el món del bàsquet ... en els entrenaments (metòdic i assenyat), en els desplaçaments (el que marcava la pauta de fins on es trobava el límit en no traspassar  cap la incorrecció), en el joc (la seva regularitat en marcatges, puntuar, atacs i seguidor de la Técnica d’equip).... i fora de la pista ..... era aquell tipus de persona que tothom hem volgut copiar.
Ens cal ara, tinguer-lo sempre en la memòria de la història del Bàsquet Malgrat i de la petxa que ha deixat en la societat malgratenca, serà molt difícil oblidar-lo.
Descasi en pau l’ Antonio Noguera i Robert, ...  “Nogue.