miércoles, 21 de marzo de 2007

FÀBRICA DE L'AIGUA


Erem l'equip mes jove de totes les divisions espanyoles de l'epoca.

De la mà d'en Banet (agupit a l'esquerra) l'equip de el F.J. Malgrat (per els mes jovenets, recordeu que per aquells temps, "encara" s'havia de cantar el Viva España (amb "ñ") o resar un parenostre, avans de començar els encontres, i que tot acte esportiu encara estaba regit per el Frente de Juventudes, per tant... F.J)

A dalt i per l'esquerra ... Sebi Vazquez (6), Tony Nogueras (4), Jaume Grau (15), Francesc Mora (9) a.c.s, Joan Dávila (13), Jaume Puig (10), Jaume Casas (5) a.c.s, i agupits al costat d'en Banet en Ray Mallat (12), Jaume Font (14), Juli Aldea (8), Ton Solà (7), Jaume Margall (11), Alejandro Bazaga (17).

Als ja veterans Vazquez, Solá, Aldea, Bazaga, entràvem els Mora, Margall, Dávila, molt ben acompanyats per aquells "Segons equips" amb jugadors com, Font, Grau, Nogueras, Bazaga, Casas, Puig, entre d'altres.

La pista de joc, la recordada pista de terra de la Fàbrica de l'Aigua. Uns vestuaris dignes d'una pelicula de l'epoca amb blanc i negre. Una unica dutxa, aigua freda (naturalment!), un banc de fusta i mitja dotzena de penjadors per roba .... i tot aixó en un espai de 2'5 x 2'5 mts.

Aquell barri de ferro negre, l¡avinguda de plataners amb el colomar al fons i unes palmeres frondoses ens acompanyàven desde el carrer Girona fins trobar la pista de joc. Si era per anar a entrenar, ho feiem entrant per dins de la mateixa fábrica, grans naus desertes unes, altres amb maquinaries i escoltant la fresa que feien les que estaban en marxa amb el personal del torn de nit.

Corria la temporada 1960-61

martes, 20 de marzo de 2007

NO SE, NO SE....






Woooowwwww...!!
Crec que hem perdere per l'imperícia (caram quina paraulota que no sé si és correcta o no) en el meu afany de deixar per a la "posteritat" (?) del nostre petit mòn de l'esport malgratenc i de la comarca, unes quantes instantànies d'aquells temps. (Enteneu ara el perqué del títol de Remember when? ....recordes quan?....).
Veurem si m'en sortiré.
Excuseu-me d'avans mà.
Ah .. sóc en Joan Dávila i no pretenc res mes que "algún" amable visitador "blogesferista" (mare de Déu com m'embolico), trobi quelcom detall simpàtic en aquests documents gràfics, d'un temps on els esportistes del nostre Malgrat (abans era Malgrat...aixi, pelat), no teniam la càrrega mediàtica de marques, condicionants, presions socials, per practicar el que consideràvem una eina imprescindible en el seu entorn social; deia que, a aquests blogesferistes, els reporti connotacions de les quals en pugin comentar amb els de casa, els companys..... i augmenti l'historia, que, com ja sabeu, la millor forma de fer-la que estigui "viva" ... és el "boca a boca" .. explicant-la, comentant-la ... així sempre perdurarà una mica més en el temps.
Ho probaré, que caram!!
Una encaixada (i disculpeu totes les errades).
Joan