jueves, 29 de diciembre de 2011

JOAQUIM ONNA I GARRIGA (QUIM)



Hi ha persones que amb la seva manera de fer les feines que se li encomanen, saben donar-li el just sentit i valor que han de tenir. Penso que així ha estat la forma en que en Quim Onna i Garriga les ha desenvolupat al llarg de la seva vida i en escreix.
Dilluns 26 de desembre del 2011 , en Quim ens deixava amb un rastre darrera d’ell  com una cua d’estel, que,  en molts indrets del nostre poble perduraran per sempre.
Coneixia a Quim ja des de l’escola com alumnes (la nostre estimada Escoles Fonlladosa), a la que ell passar el darrer tram de la seva vida laboral, no tant sols  destacant amb la seva pulcritud i bon fer, sinó també formant part del ideari educacional del centre. Ell va ésser l’ànima i centre d’ajuda de tants i tants alumnes que coincidiren en el centre, durant més d’una desena de cursos escolars. En Quim va ésser el “sol·lucionador” de mil problemes que més d’un noi o noia s’els va presentar. Ara tota aquesta munió d’alumnes i ex-alumnes ploren la seva absència.
En Quim va ésser, també, un d’aquells personatges claus i imprescindibles en el nostre bàsquet de Malgrat.  Trampolí en tots els afers federatius, creant-se un lloc dins de la mateixa organització federativa. Fitxes, noves normes, revisions mèdiques, material, documentació, interlocutor vàlid entre clubs, màxim exponent de la creació dels torneigs internacionals .... és a dir ... un veritable “factotum”.
Li he d’agrair, en nom meu i d’aquell grup de noies que allà per el 1979, quant decidirem posar d’una vegada per totes, les pedres de consolidació definitiva del bàsquet femení a Malgrat de Mar, el seu valuós recolzament. Tinguérem una oposició a l’ombra de varis membres de les juntes d’aquells anys. En Quim sempre ens va fer costat i lluitar per nosaltres quant les decisions ens anaven en contra. Els fruits d’aquell inici tenen més que comprovada la seva continuïtat, ja porten més de 32 anys sense interrupció de presència del basquet femení arreu de tot Catalunya. En Quim va participar en aquesta consolidació d’una manera molt positiva. Graciés Quim en nom de totes les noies i meva.
En el petit recull de fotografies constato la seva presència de delegat , no tant sols en l’equip de nois, sinó també amb els veterans, les noies (com ja he dit) i ja des de ben aviat, quant fer un desplaçament (per exemple) a Olesa, era tot un aconteixement. I la del Centenari de l’Escola Fonlladosa, extreta del llibre que s’editar “Àlbum del centenari” (amb el permís del centre).
I per acabar deixaré escrit  en aquest bloc per en Quim ... “Quim ... visita el teu Facebook allà on estiguis, però primer posa’t còmode..... veuràs que el món, el teu món, està ple de joves, nois i noies,  molt agraïts d’haver-te conegut i que noten i ploren  la teva absència. Nosaltres, el grans, també ho fem. Fins sempre”

viernes, 9 de diciembre de 2011

ALBERT GASULLA I ANGLA (a.c.s)



Llegia en el Punt+Avui els comentaris de Julià i Danes, en els que fa una semblança del Sr. Albert Gasulla i Angla, traspasat dimarts dia 6, festivitat de Sant Nicolau Patró de Malgrat de Mar, poble en el que per raons basquistes el Sr. Gasulla (a.c.s) va estar molt vinculat
Recordaré aquell home de bàsquet que ens va dirigir uns quants entrenaments (mentre va durar l’absència de un altre carismàtic home de bàsquet en Quim Banet, gran admirador del Sr. Gasulla). Uns entrenaments fora del normal o dels clàssics que estàvem acostumats a fer. Uns entrenaments que es preuava mes l’actitud que la aptitud (aquesta vindria més tard, teníem encara molt per aprendre). Amb la seva forma particular, agressiva algú diria, però incisiva varem saber agafar unes orientacions que ens servirien de molt en els anys veniders.
El Sr. Gasulla va ésser el pare esportiu del meu bon amic Enric Margall i Tauler, també traspassat fa ja molts anys. Ell li donar el passaport a l’Enric, per l’estrellat al basquet de primera línea tant estatal com internacional. I seguir sent un pilar en la saga dels germans Margall, jugadors “nascuts” en el bàsquet del nostre poble Malgrat de Mar.
La revista Voz de Malgrat, que se editava a l’època, li dedicar una entrevista l'Octubre de 1964(retallada en forma de fotografia per aquest comentari en aquest bloc “el sot”. També en mesos anteriors i posteriors la mateixa revista fa glosa en comentaris sobre el Sr. Albert Gasulla i Angla. Aquest comentaris els podreu trobar si visiteu la pag. De l’Ajuntament de Malgrat de Mar en la secció “recerca d’arxiu”, allí anotant el nom “gasulla” i prement l’opció “cercar”, les disposareu.
Descansi en pau el Sr. Albert Gasulla i Angla