Hi ha persones que amb la seva manera de fer les
feines que se li encomanen, saben donar-li el just sentit i valor que han de
tenir. Penso que així ha estat la forma en que en Quim Onna i Garriga les ha
desenvolupat al llarg de la seva vida i en escreix.
Dilluns 26 de desembre del 2011 , en Quim ens deixava
amb un rastre darrera d’ell com una cua
d’estel, que, en molts indrets del
nostre poble perduraran per sempre.
Coneixia a Quim ja des de l’escola com alumnes (la
nostre estimada Escoles Fonlladosa), a la que ell passar el darrer tram de la seva
vida laboral, no tant sols destacant amb
la seva pulcritud i bon fer, sinó també formant part del ideari educacional del
centre. Ell va ésser l’ànima i centre d’ajuda de tants i tants alumnes que
coincidiren en el centre, durant més d’una desena de cursos escolars. En Quim va
ésser el “sol·lucionador” de mil problemes que més d’un noi o noia s’els va
presentar. Ara tota aquesta munió d’alumnes i ex-alumnes ploren la seva absència.
En Quim va ésser, també, un d’aquells personatges
claus i imprescindibles en el nostre bàsquet de Malgrat. Trampolí en tots els afers federatius, creant-se
un lloc dins de la mateixa organització federativa. Fitxes, noves normes, revisions
mèdiques, material, documentació, interlocutor vàlid entre clubs, màxim
exponent de la creació dels torneigs internacionals .... és a dir ... un
veritable “factotum”.
Li he d’agrair, en nom meu i d’aquell grup de noies
que allà per el 1979, quant decidirem posar d’una vegada per totes, les pedres
de consolidació definitiva del bàsquet femení a Malgrat de Mar, el seu valuós
recolzament. Tinguérem una oposició a l’ombra de varis membres de les juntes d’aquells
anys. En Quim sempre ens va fer costat i lluitar per nosaltres quant les
decisions ens anaven en contra. Els fruits d’aquell inici tenen més que comprovada
la seva continuïtat, ja porten més de 32 anys sense interrupció de presència
del basquet femení arreu de tot Catalunya. En Quim va participar en aquesta
consolidació d’una manera molt positiva. Graciés Quim en nom de totes les noies
i meva.
En el petit recull de fotografies constato la seva presència
de delegat , no tant sols en l’equip de nois, sinó també amb els veterans, les
noies (com ja he dit) i ja des de ben aviat, quant fer un desplaçament (per
exemple) a Olesa, era tot un aconteixement. I la del Centenari de l’Escola
Fonlladosa, extreta del llibre que s’editar “Àlbum del centenari” (amb el
permís del centre).
I
per acabar deixaré escrit en aquest bloc
per en Quim ... “Quim ... visita el teu
Facebook allà on estiguis, però primer posa’t còmode..... veuràs que el món, el
teu món, està ple de joves, nois i noies, molt agraïts d’haver-te conegut i que noten i
ploren la teva absència. Nosaltres, el
grans, també ho fem. Fins sempre”