lunes, 28 de abril de 2008

EMBLEMA DEL BÀSQUET MALGRAT


L'escut o emblema de la S.P.R. Malgrat, ha sofert unes quantes modificacions o "arrenjaments". Eus aqui us en ofereixo tres dissenys diferents.
Tant aviat estaba present en una paret del nostre Pavellò (ara, disortadament anomenat "Pavellò vell"), com en les samarretes de joc, fins i tot en documents impresos i en els bagatjes de l'epoca.

En CINTO BASART i TURNÉ (a.c.s)


El bàsquet a Malgrat de Mar te uns "progenitors". En Ramón Garriga i Marqués i en Cinto Basart i Turné.
Corria més de la meitat de la década dels anys 30, quant dos estudiants de l'Escola de Peritatge Agricola, decidiren revolucionar al nostre poble, amb un esport nou fins les hores a la nostra Vila. Ells el vàren començar a implantar en un pati, al costat del seminari (l'actual escola Sant Pere Chanel). Era l'esport del Bàsquetbol.
En Cinto morí el 26-4-08 a l'edat de 86 anys. Bona part de la familia basquista d'aquell temps, l'acompanyàrem a ell i la seva estimada familia, el dia 28-4-08, en el seu primer salt a la nova pista de joc, i que desitjem es trobi amb altres basquistes malgratencs, que de ben segur ... ja estan esperant-lo.
Transcric unes notes sobre en Cinto, escrites per un company d'ell, en Juli Aldea i Garriga ... diu d'en Cinto (escrites en un treball/recordatori del seu pas per el mòn del bàsquet) ...
"..... la seva paciència ens va ajudar molt, mai tenia un cop de geni, sempre reconduïa el joc en els moments de pausa (minuts demanats).
Mentre uns érem uns jovenets ens feia de vigilant a tots nosaltres (el que es diu carrabina).
Els nostres pares estaven més tranquils, tota vegada que els desplaçaments eren llargs de temps i passàvem moltes hores fora de casa.
CREC QUE VA SER ÚNIC....."

Descansi en pau qui fora en Cinto Basart Turné, pioner del bàsquet malgratenc.

viernes, 18 de abril de 2008

DECADA DELS 60'S AMB LA S.P.R MALGRAT


CAMPIONAT DE CATALUNYA 2º REGIONAL 1958/59
El nostre segon equip del F.J. Malgrat va quedar campiò aquell any. Vull recordar a companys que en el meu primer any de federat, formàrem part d'aquell equip campiò, erem en.... Jaume Grau, Jaume Casas (a.c.s), Martí Robert, Jaume Font, Jaime Puig, Jaume Margall, Francesc Mora (a.c.s) i jo.
CAMPIONAT DE CATALUNYA 1ª REGIONAL 1960/61
L'equip Senior (els grans), quedàrem campions. Ens consideren l'equip mes jove de totes les divisions espanyoles. Qui erem?.... aquest noms ... Enric Margall (a.c.s), Eusebi Vázquez, Ramón Turró, Antonio Nogueras, Francesc Mora (a.c.s), Antonio Ferrón, Jaume Puig i jo.
JOCS DE LA MERCÉ DE BARCELONA 1963
Sòc sel.leccionat com integrant de la Sel.lecció de la Costa, que juntament amb la Sel.lecciò Catalana, el F.C. Barcelona i el Fortitudo de Bologna (Itàlia), conformen els equips per disputar el torneig previ als Jocs Mediterrànis a celebrar a Nàpols (Itàlia) .
Vàrem perdre contra els italians, pero guanyarem a la Sel.lecciò Catalana, conquerint el tercer lloc. D'aquella Sel.leciò recordo noms com... Nora, Martos i Heras (a.c.s) del Montgat... Martinez, Maset del Matarò, Fusté del Pineda.... jo de Malgrat.... els altres no els recordo.

miércoles, 16 de abril de 2008

I D'AQUELLS ARBITRES QUE? ....


No sé si les generacions actuals de basquistes (es diu així?), recorden els noms de alguns dels homes que han dirigit els seus encontres ... i d'on eren ... i alguna coseta mes.
La nostra generaciò si. Sabiem noms, de qui eren familiars ... on vivien o d'on eren ... en que estaban ocupats laboralment i certes circunstàncies sobres ells.
Com a exemple recordaria als internacionals germans Aznar(i no per això no xiulaban a les nostres cotegories, també o feien). Veí de Premià teniem al Sr. Vidal, si calia tombava la "truita" a favor dels de casa. Molt prop de Premià, Matarò, era el Sr. Bagué ... caram quin geni que tenia!!!. Popularment en Santi (Santiago Fernàndez) un'altre internacional, la perfecciò en els seus arbitratges, elegant, seriòs i just (anys més tard el seu fill seguiria aquesta funciò de "refree"). En Santi era viatjant de farmàcia, alguna vegada jo l'habia saludat per Malgrat.
Alguns tenian mot, exemple del Sr. Gracia (li deiem en "picaolives"). Un'altre mot la del Sr. Puigcerver (feia un spot publicitari a TV de crema de sabates "Búfalo", i l'anomenavam.... "es búuuufaloooo").
De Barcelona recordo als Srs. Oliva, Velasco (aquest saltaba com un passarell), al gran amic de tot-hom Sr. Berruga, també recordo al Sr. Belmonte (amb aquella taca a la cara), un que el "defenestraren" per la Federaciò Espanyola per "atrevir-se" a xiular una falta decisòria contra el Real Madrid en un enfrontament contra el Barça ... el Sr. Torrent (el castigaren a pitar categories infantils, quins coll....s!!)
També hem venen a la memòria als Sr. Balasch i Nicolau (si mal no recordo aquest ultim va tenir problemes amb l'administraciò)....
...... i d'altres que els veig, però no recordo el seu nom però que també formaren part d'aquells anys en que les meves forçes en el mòn del bàsquet estaben en plena eufòria i volia menjar-me el mòn.
I els he volgut recordar en el meu bloc en nom de tots.

jueves, 10 de abril de 2008

.... en JOSEP PERA I GAMBIN


No podia tancar els meus comentaris basquistes de l'etapa meva amb la S.P.R. Malgrat, sense escriure sobre en Josep Pera i Gambin, dorsal nº 5 del nostre equip.
La màxima distinciò que la S.P.R. Malgrat a donat a un component dels seus jugadors, per mereixements propis al llarg de la seva estada al club, a estat per l'amic Josep Pera i Gambin. Ell ostenta el primer i únic guardò que el club a donat, la medalla d'or especial del Club.
No descubriré el tarannà d'en Josep, tan sols afegiré uns apunts personals.
Hem mou el fer-ho, el sentiment de l'amistad personal i l'admiraciò per un esportiste nat i amateur d'alta valua.
Vàrem iniciar-nos en el bàsquet desde l'Escola Fonlladosa, seguint per aquells informals "Campionats d'estiu" que es feien a la Fàbrica de l'Aigua durant l'epoca estiuenca. El 1958 dispossem de la nostra primera fitxa esportiva federada. I durant quasi 10 anys formem part d'aquell mòn del bàsquet malgratenc del que tant s'ens va anomenar (equip senior més jove de les division espanyoles). Jo vaig anar a altres clubs, en Josep es va quedar sempre al seu club de Malgrat.
En Josep ha jugat de base i d'aler, posteriorment entrenador de les categories inferiors, essent la seva norma la de inculcar l'apredentatge del basquet en les seves formes bàsiques.. botar, passar i tirar, per descomptat l'entrega total en totes les facetes i l'estimaciò als colors d'un club, el C.B. Malgrat.
Es considerat com el punt de referéncia de tot bon jugador. Noble, lluitador, just, respectat, i amic de tot-hom.
En la seva etapa esportiva va esser felicitat per diversos jugadors d'altres equips que van "sentir" de molt a prop la seva noble i ferma forma de defensar la linea del Malgrat.
Recordat, despres de molts anys d'estar fora dels terrenys de joc, per altres exjugadors d'aquells equips amb els que va lluitar en els encontres.
Parlar d'en Josep Pera i Gambin es com dir allò de .... "L'home més ric del món no és el que conserva el primer duro que va guanyar, sinó el que conserva el primer amic que va tenir" .... i acabo dient .... jo soc ric amb l'amistad de l'amic Josep!!

Temporada 1966-67 - TANCO EL MEU PERIPLE EN LA S.P.R. MALGRAT


Aquesta seria la meva darrera temporada com a jugador de la Societat Poliesportiva Recreativa Malgrat (S.P.R. Malgrat).
Problemes ja tenim per començar la lliga. Sembla que un equip de les rodalies s'interessa per un component del nostre equip (un dels millors). Amb una reuniò amb els membres de la Junta directiva d'aquell temps, arribo a un acord altruistic en "traspassar" el "benefici" meu, a la proposta feta d'un club per un company, per tal de que sigui més interessant la de la S.P.R., i ell es quedi. Així succeieix y de nou som els mateixos en formar l'equip ... els de sempre.
En tancar la lliga i amb motiu d'unes celebracions organitzades per la Sección de Danzas de la F.E.T. i J.O.N.S, s'entra en una polémica en respecta a l'ús de la pista del nostre Pavellò, entre aquella "Sección" i el nostre Club. Finalment guanya l'organisme de l'estat, tinguen que claudicar la gent del bàsquet. Degut a aquest "affaire", sonan "tambors de guerra" i en aquell estiu (1967)la junta del bàsquet, dimiteix, deixant el club en mans de no se sap qui.
En aquest impàs és quant rebo la visita, a casa meva, allà al c/ Carme, darrera l'esglèsia, de uns quants membres de la directiva de la U.D.R. Pineda, amb l'intenciò de fitxar-me per el seu equip.
Amb els dubtes de que succeiria a la S.P.R. Malgrat la temporada que encara estaba per començar, donc la meva signatura a la fitxa del nostre club "enemic", fins llevors, en temes de competiciò. Ha estat una de les decisions més encertades (si no la millor), en la meva época esportiva en el mòn del bàsquet.
La fotografia no correspon a aquella temporada (1966-67), és un encontre contra el C.B. Prat. La curiositat la trobarem en el "marcador manual" del tanteig. Darrera i una mica alçat, fet de fusta amb els nºs. pintats en un cercle que s'anava girant fins trobar el guarisme adequat dins d'una finestreta en el rectagle del marcador.
Jo palmejant la pilota i en Josep Pera devant meu observant la jugada, en Francesc Mora (a.c.s) dorsal 9 intervenint per un probable rebot.