Hi han noticies que et copsen I et sorprenen .. n’hi ha d’altres que, a més, et dolen i et deixen com si no sabessis que fer, com si perdessis la noció del temps.
Els emails d’en
Joanitu i en Lluis i la trucada del mateix Lluis, no han fet mes que ratificar
aquest sentiment d’impotència davant de la noticia ... En “Met” es mor.
Automàticament el cervell
es posa a funcionar i comença a voler retreure imatges, detalls, records d’aquella
persona, d’en Jaume, i tan sols fa que aglopar-se en una munió de instantànies com
si de un partit de bàsquet fora ... rebots, atacs, contraatacs ... llançaments,
rialles als vestuaris ... els desplaçaments... els sopars .... en totes elles trobo
a Jaume.
La darrera en un
sopar de divendres amb la meva colla de
Malgrat de Mar y encaixar-nos les mans coincidint amb ell en el mateix
establiment. Més endarrere la gran trobada que en Jaume juntament amb uns
quants amics i ex jugadors d’aquells temps del CB. Calella, organitzaren ara fa
dos anys (2010), en el hotel Bernat II de la ciutat de Calella, on, en una
extraordinària vetllada, ens retrobarem gent que feia mes de trenta anys que no
ens veiem, gent que havíem vestit la samarreta del Club de Bàsquet Calella
Sempre tindre present aquell moment.
De en “Met” diria
que, era aquell clàssic jugador que avorria al seu defensor. Impossible de
deixar-li la distància, no més tenies dos segons per donar-te compte que ... ja
te l’havia “clavat”, i era tard per rectificar. Va esser un excel·lent llançador
a distancia. Ràpid i puntal en l’hora de sumar punts en favor del resultat
final.
Demà, 30 de Març de
2012, ens trobarem a l’església de Sta. Maria i St. Nicolau de Calella per
acompanyar-lo en el seu darrer desplaçament, perquè es trobi envoltat de ex
jugadors de tots els seus anys de trajectòria basquista. Tots junts voldríem
que es quedes amb nosaltres i ser l’organitzador de mil trobades mes de antics jugadors
del bàsquet Calella, peró l’acompanyarem sabent que allà on arribarà ja l’esperen
altres companys que ja han fet aquell camí i el deuen estar esperant amb els braços
oberts.
Descansi en pau el
qui fora en vida Jaume Cardó i Torrent ... en “Met”