jueves, 29 de marzo de 2012

JAUME CARDÓ I TORRENT “MET” (a.c.s)



Hi han noticies que et copsen I et sorprenen .. n’hi ha d’altres que, a més, et dolen i et deixen com si no sabessis que fer, com si perdessis la noció del temps.
Els emails d’en Joanitu i en Lluis i la trucada del mateix Lluis, no han fet mes que ratificar aquest sentiment d’impotència davant de la noticia ... En “Met” es mor.
Automàticament el cervell es posa a funcionar i comença a voler retreure imatges, detalls, records d’aquella persona, d’en Jaume, i tan sols fa que aglopar-se en una munió de instantànies com si de un partit de bàsquet fora ... rebots, atacs, contraatacs ... llançaments, rialles als vestuaris ... els desplaçaments... els sopars .... en totes elles trobo a Jaume.
La darrera en un sopar de divendres amb la meva colla  de Malgrat de Mar y encaixar-nos les mans coincidint amb ell en el mateix establiment. Més endarrere la gran trobada que en Jaume juntament amb uns quants amics i ex jugadors d’aquells temps del CB. Calella, organitzaren ara fa dos anys (2010), en el hotel Bernat II de la ciutat de Calella, on, en una extraordinària vetllada, ens retrobarem gent que feia mes de trenta anys que no ens veiem, gent que havíem vestit la samarreta del Club de Bàsquet Calella Sempre tindre present aquell moment.
De en “Met” diria que, era aquell clàssic jugador que avorria al seu defensor. Impossible de deixar-li la distància, no més tenies dos segons per donar-te compte que ... ja te l’havia “clavat”, i era tard per rectificar. Va esser un excel·lent llançador a distancia. Ràpid i puntal en l’hora de sumar punts en favor del resultat final.
Demà, 30 de Març de 2012, ens trobarem a l’església de Sta. Maria i St. Nicolau de Calella per acompanyar-lo en el seu darrer desplaçament, perquè es trobi envoltat de ex jugadors de tots els seus anys de trajectòria basquista. Tots junts voldríem que es quedes amb nosaltres i ser l’organitzador de mil trobades mes de antics jugadors del bàsquet Calella, peró l’acompanyarem sabent que allà on arribarà ja l’esperen altres companys que ja han fet aquell camí i el deuen estar esperant amb els braços oberts.
Descansi en pau el qui fora en vida Jaume Cardó i Torrent ... en “Met”