martes, 28 de febrero de 2012

ara ... C.B. MOLLET

Ja feia temps que volia parlar en aquest bloc de la meva vida esportiva , de clubs que sempre hem varen impactar. Un de ells .. el CB. Mollet.
A rel de un sopar fet a Calella amb antics integrants del CB Calella, hem vaig retrobar amb un d’aquells jugadors del club que he tingut sempre com a punt de referència, l’amic Coma. En Coma era d’aquells jugadors que no volies que et marques perquè era com un segell de correus, et marcava fins  la teva ombra.  Molt bon jugador de l’època. Ell m’ha regalat unes fotografies del CB. Mollet. I amb una d’elles puc rememorar en aquest bloc, tots els records que guardo d’aquells excel·lents jugadors i equip.
D’aquell desaparescut diari esportiu “Dicen…”, trobo aquests comentaris bibliogràfics…" Els  primer parpadet-jos en el món del bàsquet a Mollet, daten de l’any 1931, en que amb el nom de “secció de Bàsquet-ball de l’Associació Catalanista” quedava inscrit en la Federació Catalana.Però va esser el 6 d’octubre de 1943 que, amb el nom de Club Baloncesto Mollet. Aquest equip en la dècada dels 60 es pot considerar com el més veterà de Segona Divisió, ja que des de que es va instaurar aquesta categoria, es va mantenir en ella.
L’any 1964 els hi va esser concedida al club la “Placa de Distinción en Baloncesto” (en el castellà de l’epoca).
Per tradició , el CB. Mollet s’havia nodrit en les seves files de jugadors de la pròpia cantera i dintre del mes absolut amateurisme."
Recordo molt d’aquells encontres, que podria considerar com  “clàssics”  d’aquells anys,  a excel·lents jugadors, “enemics” dintre de la pista però amics fora de ella. Prova era que en tots els encontres la salutació sempre era interessant-nos per la salut dels nostres pares i mares, cosa que ens emplenava de orgull saber que tenien aquesta deferència vers el s nostres grans.
Noms que sempre m’han vingut a la memòria … “els grans”… Barril, Ràfols, Mañosa, Butjosa, Olària, Coma …i l’entrenador per excel·lència Meléndez (a.c.s), per descomptat aquests entre d'altres. Amb ells (o contra ells esportivament parlant), pasaren bona part d’aquells anys que sempre he considerat extraordinaris. Gràcies amics!