Ja feia temps que volia parlar en aquest bloc
de la meva vida esportiva , de clubs que sempre hem varen impactar. Un de ells
.. el CB. Mollet.
A rel de un sopar fet a Calella amb antics
integrants del CB Calella, hem vaig retrobar amb un d’aquells jugadors del club
que he tingut sempre com a punt de referència, l’amic Coma. En Coma era d’aquells
jugadors que no volies que et marques perquè era com un segell de correus, et marcava
fins la teva ombra. Molt bon jugador de l’època. Ell m’ha regalat
unes fotografies del CB. Mollet. I amb una d’elles puc rememorar en aquest
bloc, tots els records que guardo d’aquells excel·lents jugadors i equip.
D’aquell desaparescut diari esportiu “Dicen…”,
trobo aquests comentaris bibliogràfics…" Els primer parpadet-jos en el món del bàsquet a
Mollet, daten de l’any 1931, en que amb el nom de “secció de Bàsquet-ball de l’Associació
Catalanista” quedava inscrit en la Federació Catalana.Però va esser el 6 d’octubre de 1943 que, amb
el nom de Club Baloncesto Mollet. Aquest equip en la dècada dels 60 es pot considerar
com el més veterà de Segona Divisió, ja que des de que es va instaurar aquesta categoria,
es va mantenir en ella.
L’any 1964 els hi va esser concedida al club
la “Placa de Distinción en Baloncesto” (en el castellà de l’epoca).
Per tradició , el CB. Mollet s’havia nodrit en
les seves files de jugadors de la pròpia cantera i dintre del mes absolut
amateurisme."
Recordo molt d’aquells encontres, que podria considerar
com “clàssics” d’aquells anys, a excel·lents jugadors, “enemics” dintre de la
pista però amics fora de ella. Prova era que en tots els encontres la salutació
sempre era interessant-nos per la salut dels nostres pares i mares, cosa que
ens emplenava de orgull saber que tenien aquesta deferència vers el s nostres
grans.
Noms que sempre m’han vingut a la memòria … “els
grans”… Barril, Ràfols, Mañosa, Butjosa, Olària, Coma …i l’entrenador per excel·lència
Meléndez (a.c.s), per descomptat aquests entre d'altres. Amb ells (o contra ells esportivament parlant), pasaren bona
part d’aquells anys que sempre he considerat extraordinaris. Gràcies amics!