domingo, 15 de agosto de 2010

CELEBRACIONS - TORNADA DE VALLADOLID (1969)


Retrobem de nou l'historia de aquests "primers" 32 anys de la meva vida esportiva. Segueixo estant amb aquella entitat que tant va marcar el meu anar i venir per el món del bàsquet, la Unió Deportiva Recreativa Pineda (ara és Esportiva, abans era Deportiva, coses de l'època en que es desarrollaren els fets del final de la dècada dels 60's.
Celebracions, i tant que en fèiem!!, bona mostra es aquesta fotografia (me la va trametre l'amic Barceló). Correspon al maig del 1969 y esta feta en el local de un restaurant dels millors de llevors,el Mèlies, que regentava un bon afeccionat al bàsquet el Sr. Asensio (e.p.d), el podem veure en mig de dos personatges de la vida basquista de Pineda, en Portet i en Flaquer, també dissortadament traspassats. Uns rostres exultants d'alegria (si ens fixem en el platet petit ja estàvem ben entrats els postres i amb la copa de cava a la mà, per tant en plena eufória). El Sr. Asensio ens convidar a jugadors i junta amb un excel.lent dinar pel motiu dels exits conquerits a Valladolid.
I es que el fet de Valladolid va eser molt "sonat". Després de la rebuda per els vilatans (ja n'he parlat unes entrades anteriors) ara era l'hora de estar entaulats i referir mil i una situació viscuda en aquelles fases.
Apart de nosaltres, jugadors, apareixen persones de junta ... Vernet, Nualart (al fons), el meu recordat amic Quim Calm (omplenant la copa), l'Estefanell ... I en primer plano, dos extraordinaris jugadors als que sempre he tingut en lloc especial en els meus records, en Josep Fusté i en Nando Heras (a.c.s), veritables motors en totes les nostres actuacions, a part de esser extraordinaris companys fora de la pista.

viernes, 13 de agosto de 2010

TROBADA DE EX-JUGADORS DEL C.B. CALELLA


I després de les dues recents entrades en aquest bloc, de fets tan dolorosos com es la pèrdua de amics del món del bàsquet, permeteu-me posar la nota explosiva d’alegria encara que no segueixi la cronologia que jo havia volgut de bon principi, al sentar els motius d’explicar la meva vida esportiva.
I crec que val la pena fer un salt en l’ordre i situar-nos en aquest mes de juliol del 2010 proppassat, en el que un “enneguita-me’n” per part de un ex component del bàsquet Calella, l’amic Vicente en fer una trobada de companys ex jugadors de certa dècada que defensàrem els colors del CB Calella. Aquesta frisor d’en Vicente va ésser reafirmada per altres companys (Claramunt, Cardó “Met”, germans Valls, Ferrer). I ells posaren fil a l’agulla ... i, mare de Déu la festa que varen muntar.
I es que .... per alguns de nosaltres feia més de 35 anys que no ens retrobàvem cara a cara. Va esser una trobada de les mes xocants i emotives que he fet.
Els germans Valls cediren una de les sales del extraordinari hotel de Calella (de la costa), el Bernat II, a la qual li varen donar l’escalf adient amb panells en els que en Juanito Claramunt i en “Met” penjaren aquelles fotografies, retalls de diari i d’altres que prèviament en els dies anteriors i fent les tasques de coordinadors i comunicadors amb tants quants varen puguer, havien aconseguit recollir, (en Cardó encara tenia aquell xandall clàssic dels anys 70 i també el presentar en un panell estratègicament).
En Lluis Ferrer tingué la tasca de presentació tant del acte com de cadascú de nosaltres, la qual cosa va esser un encert perquè al anomenar el nom i aquest aixecar-se de la cadira, podies posar fil als arxius mig rovellats que tenies del personatge presentat però ... 35 anys enrere!!.
Després de donar bona conta del exquisit menú ofert per l’Hotel i arribant a la hora del postra amb cava, cafès i copetes, va venir la hora dels “recordatoris”. Una idea dels organitzadors fora la de que TOTS teníem d’explicar quelcom anècdota d’aquell temps. Va començar en Joan Vilà, el més veterà del grup i les va cloure l’Enric Valls. Les riatlles s’ajuntaven de una anècdota a la següent. Foren uns moments de distensió total a l’hora que mil i un noms ens venien a la memòria fruit de les situacions del que s’explicava.
Com no, recordàrem als companys traspassats, veritables absents a la trobada. També dir que s’han fet propòsits de continuïtat d’aquest retrobament. És molt encertat per part dels companys organitzadors.
La foto de família, apart de les tantes que es tiraren, es la que deixo en el bloc per constància de aquesta gran trobada d’amics amb un nexe comú ... el bàsquet i el C.B. Calella.
El meu agraïment a tots els companys assistents i als que per diversos motius no pogueren estar presents .... i especialment a vosaltres els organitzadors!!!

SEGUEIX EL DOL AL BASQUET MALGRATENC. EN JULI ALDEA I GARRIGA ENS HA DEIXAT


No acabem de serenar-nos per l'abséncia de Quim Banet, quan de nou torna a copsar-nos la tristor. Tres dies més tard, Juli Aldea i Garriga també ens ha deixat, era l'onze d'agost del 2010.
El cognom Aldea va lligat, i en escreig, a l'história del bàsquet a Malgrat. Tota aquesta familia la podem considerar com cap i casal del nostre esport de la vila malgratenca.
En Juli va formar part d'aquesta história des de ben aviat, de jovenil, jugant allà a la pista del suro (tal com el veiem a la fotografia de l'esquerra).
La seva estada en el bàsquet català el fer participar en el bàsquet Arenys, per més tard, tornar a casa conquerint èxits en el Campionat de Catalunya (fotografia del mig junt a altres mítics del bàsquet malgratenc)
Detall curiós de la fotografia és que la pilota que podem veure ... és de cuir.
En 2003 se li concedí, en una festa homenatge celebrada a Ca la Cèlia de Malgrat, i juntament a una bona colla de ex-jugadors i ex-jugadores de la década dels anys 40, una distinció-recordatori d'aquest fet, que en Juli rebè de la mà del Secretari General de l'esport de la Generalitat i Patró de la fundació del Bàsquet Català, Sr. Pere Sust.
Delegat actiu per quantes accions federatives necesitar el nostre club de Malgrat en la seva estada profesional a Barcelona.
En Juli ens deixa de preséncia, peró no així per tantes i quantes vegades parlem de l'história del bàsquet malgratenc, ell junt amb aquella colla d'entusiastes estarà sempre en l'estadi que mereixen, a dalt de tot.

lunes, 9 de agosto de 2010

QUIM BANET I MATEU ... UN ENTRENADOR DE BÀSQUET AVANÇAT A LA SEVA ÈPOCA


Dissortadament de nou torno a trencar la cronologia d'aquest bloc. Un nou traspàs en la nostra familia basquista malgratenca, la de Joaquim Banet i Mateu ... en Quim.
Uns quants amics de la meva generació de bàsquet, tots ells ex jugadors de bàsquet, tals com l’Eusebi, Antón, Jaume, Joan, Gaspar, Ramón, Juli, Narcís, Pere, Santi, i d’altres que no he pogut saludar, ens hem aplegat avui dilluns 9 d’agost per rebre la darrera instrucció del que fora, sens lloc a dubte, el millor entrenador dse bàsquet de totes les dècades dels seixanta als noranta en el nostre poble de Malgrat de Mar. Ell, des de el seu taüt encara avui, ha dirigit la darrera consigna … “mireu els peus del contrari i li guanyareu l’acció”
Ell fora en vida, en Joaquim Banet i Mateu, en “Quim”.
Josep Lluis Cortés, el famós jugador internacional del Orillo Verde, Joventud, Real Madrid i posteriorment segon entrenador del sel.leccionador nacional Antonio Diaz Miguel, va dir d’en Quim Banet (en motiu de una xerrada que oferir l’APPAA del col•legi Vedruna de Malgrat allà a principis dels 80’s), que “...el bàsquet malgratenc contava amb una persona dirigint tècnicament al club, amb una molt avançada idea del bàsquet...”, remarcant que hi havia pocs tècnics com ell tant a nivell català com espanyol.
Tenim la prova en tants quants jugadors dels que ell va ensinistrar en la tècnica del bàsquet, i que sortiren del bàsquet malgratenc, per anar a altres galàxies i en diversos clubs i competicions. Tot i que molts dels que continuaren amb els colors del CB. Malgrat, també van donar bona prova de la seva vàlua en les competicions en que lluitaren vestint els colors malgratencs.
Grans asesors que va tenir en el mòn del bàsquet foren el Sr. Albert Gasulla i en Francesc Buscató "Nino"
Un record de en “Quim”, com a mostra de la seva forma diferent de dirigir un entrenament podria ser aquesta; tot inaugurada la pista del pavelló de “el sot”(allà a principi dels 60’s), un dia ens presentem a l’entrenament i veiem a la pista dues siluetes “gegants” de fusta de mes de 2 mts. d’alt amb els braços aixecats (ens servien per assajar els llençaments a cistella de mitja distància i en suspensió i també per exercicis de botar, canvi de sentit fent un revers i entrar l’ampolla. Un altre de les novetats varen esser unes ulleres de sol.... sense vidres!!!... i en el seu lloc va col•locar-hi uns cartrons de mig ull a vaig de forma que al botar la pilota no la poguéssim controlar amb la vista; era un exercici de botar sense mirar. També, a els que érem pivots, ens va “regalar” un cinturó de pell ... amb cartutxeres a les que teníem que anar posant uns ploms de 10x10 cms... i anar saltant per tot just tocar el tauler, als pocs minuts teníem que augmentar la col•locació de mes ploms en les cartutxeres buides i seguir saltant a tocar el tauler (amb més pes, es clar), finalment i a la seva ordre havíem de descordar-nos el cinturó i fer uns grans salts fins tocar la cistella ... i tant que la tocàvem i la sobrepassàvem!!!. Un altre novetat varen esser pilotes medicinals.
Si ja se que tot això ara, està desfasat en el temps del ensinistrament del bàsquet, però ens hem de situar més de 40 anys enrere ...... va esser novetat total.
I en aquella època, un dels “entrenaments” (entre cometes), consistia en anar a veure per una TV en blanc i negre, al Real Madrid en les seves participacions europees (era l’únic que es retransmetia). En Quim aprofitava qualsevol jugada per al•lucinar-nos de com havien posat els peus, com havien “fintat”... de com posaven les mans.... l’estil de botar.... tots allà, al Bar Papì, sentats a terra si érem molts, però escoltant al nostre entrenador, en Quim Banet.
Des de aquest modest bloc vull recordar-te, amic Quim, en veu de tants i tants jugadors que han passat per les teves mans, tot dient que poques persones han viscut i estimat al bàsquet com tu o has fet, a la vegada agrair-te totes les teves ensenyances en la pràctica del bàsquet.
Quim ... ens retrobarem i tornarem a parlar de bàsquet ...