I després de les dues recents entrades en aquest bloc, de fets tan dolorosos com es la pèrdua de amics del món del bàsquet, permeteu-me posar la nota explosiva d’alegria encara que no segueixi la cronologia que jo havia volgut de bon principi, al sentar els motius d’explicar la meva vida esportiva.
I crec que val la pena fer un salt en l’ordre i situar-nos en aquest mes de juliol del 2010 proppassat, en el que un “enneguita-me’n” per part de un ex component del bàsquet Calella, l’amic Vicente en fer una trobada de companys ex jugadors de certa dècada que defensàrem els colors del CB Calella. Aquesta frisor d’en Vicente va ésser reafirmada per altres companys (Claramunt, Cardó “Met”, germans Valls, Ferrer). I ells posaren fil a l’agulla ... i, mare de Déu la festa que varen muntar.
I es que .... per alguns de nosaltres feia més de 35 anys que no ens retrobàvem cara a cara. Va esser una trobada de les mes xocants i emotives que he fet.
Els germans Valls cediren una de les sales del extraordinari hotel de Calella (de la costa), el Bernat II, a la qual li varen donar l’escalf adient amb panells en els que en Juanito Claramunt i en “Met” penjaren aquelles fotografies, retalls de diari i d’altres que prèviament en els dies anteriors i fent les tasques de coordinadors i comunicadors amb tants quants varen puguer, havien aconseguit recollir, (en Cardó encara tenia aquell xandall clàssic dels anys 70 i també el presentar en un panell estratègicament).
En Lluis Ferrer tingué la tasca de presentació tant del acte com de cadascú de nosaltres, la qual cosa va esser un encert perquè al anomenar el nom i aquest aixecar-se de la cadira, podies posar fil als arxius mig rovellats que tenies del personatge presentat però ... 35 anys enrere!!.
Després de donar bona conta del exquisit menú ofert per l’Hotel i arribant a la hora del postra amb cava, cafès i copetes, va venir la hora dels “recordatoris”. Una idea dels organitzadors fora la de que TOTS teníem d’explicar quelcom anècdota d’aquell temps. Va començar en Joan Vilà, el més veterà del grup i les va cloure l’Enric Valls. Les riatlles s’ajuntaven de una anècdota a la següent. Foren uns moments de distensió total a l’hora que mil i un noms ens venien a la memòria fruit de les situacions del que s’explicava.
Com no, recordàrem als companys traspassats, veritables absents a la trobada. També dir que s’han fet propòsits de continuïtat d’aquest retrobament. És molt encertat per part dels companys organitzadors.
La foto de família, apart de les tantes que es tiraren, es la que deixo en el bloc per constància de aquesta gran trobada d’amics amb un nexe comú ... el bàsquet i el C.B. Calella.
El meu agraïment a tots els companys assistents i als que per diversos motius no pogueren estar presents .... i especialment a vosaltres els organitzadors!!!
I crec que val la pena fer un salt en l’ordre i situar-nos en aquest mes de juliol del 2010 proppassat, en el que un “enneguita-me’n” per part de un ex component del bàsquet Calella, l’amic Vicente en fer una trobada de companys ex jugadors de certa dècada que defensàrem els colors del CB Calella. Aquesta frisor d’en Vicente va ésser reafirmada per altres companys (Claramunt, Cardó “Met”, germans Valls, Ferrer). I ells posaren fil a l’agulla ... i, mare de Déu la festa que varen muntar.
I es que .... per alguns de nosaltres feia més de 35 anys que no ens retrobàvem cara a cara. Va esser una trobada de les mes xocants i emotives que he fet.
Els germans Valls cediren una de les sales del extraordinari hotel de Calella (de la costa), el Bernat II, a la qual li varen donar l’escalf adient amb panells en els que en Juanito Claramunt i en “Met” penjaren aquelles fotografies, retalls de diari i d’altres que prèviament en els dies anteriors i fent les tasques de coordinadors i comunicadors amb tants quants varen puguer, havien aconseguit recollir, (en Cardó encara tenia aquell xandall clàssic dels anys 70 i també el presentar en un panell estratègicament).
En Lluis Ferrer tingué la tasca de presentació tant del acte com de cadascú de nosaltres, la qual cosa va esser un encert perquè al anomenar el nom i aquest aixecar-se de la cadira, podies posar fil als arxius mig rovellats que tenies del personatge presentat però ... 35 anys enrere!!.
Després de donar bona conta del exquisit menú ofert per l’Hotel i arribant a la hora del postra amb cava, cafès i copetes, va venir la hora dels “recordatoris”. Una idea dels organitzadors fora la de que TOTS teníem d’explicar quelcom anècdota d’aquell temps. Va començar en Joan Vilà, el més veterà del grup i les va cloure l’Enric Valls. Les riatlles s’ajuntaven de una anècdota a la següent. Foren uns moments de distensió total a l’hora que mil i un noms ens venien a la memòria fruit de les situacions del que s’explicava.
Com no, recordàrem als companys traspassats, veritables absents a la trobada. També dir que s’han fet propòsits de continuïtat d’aquest retrobament. És molt encertat per part dels companys organitzadors.
La foto de família, apart de les tantes que es tiraren, es la que deixo en el bloc per constància de aquesta gran trobada d’amics amb un nexe comú ... el bàsquet i el C.B. Calella.
El meu agraïment a tots els companys assistents i als que per diversos motius no pogueren estar presents .... i especialment a vosaltres els organitzadors!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario