Retrobem de nou l'historia de aquests "primers" 32 anys de la meva vida esportiva. Segueixo estant amb aquella entitat que tant va marcar el meu anar i venir per el món del bàsquet, la Unió Deportiva Recreativa Pineda (ara és Esportiva, abans era Deportiva, coses de l'època en que es desarrollaren els fets del final de la dècada dels 60's.
Celebracions, i tant que en fèiem!!, bona mostra es aquesta fotografia (me la va trametre l'amic Barceló). Correspon al maig del 1969 y esta feta en el local de un restaurant dels millors de llevors,el Mèlies, que regentava un bon afeccionat al bàsquet el Sr. Asensio (e.p.d), el podem veure en mig de dos personatges de la vida basquista de Pineda, en Portet i en Flaquer, també dissortadament traspassats. Uns rostres exultants d'alegria (si ens fixem en el platet petit ja estàvem ben entrats els postres i amb la copa de cava a la mà, per tant en plena eufória). El Sr. Asensio ens convidar a jugadors i junta amb un excel.lent dinar pel motiu dels exits conquerits a Valladolid.
I es que el fet de Valladolid va eser molt "sonat". Després de la rebuda per els vilatans (ja n'he parlat unes entrades anteriors) ara era l'hora de estar entaulats i referir mil i una situació viscuda en aquelles fases.
Apart de nosaltres, jugadors, apareixen persones de junta ... Vernet, Nualart (al fons), el meu recordat amic Quim Calm (omplenant la copa), l'Estefanell ... I en primer plano, dos extraordinaris jugadors als que sempre he tingut en lloc especial en els meus records, en Josep Fusté i en Nando Heras (a.c.s), veritables motors en totes les nostres actuacions, a part de esser extraordinaris companys fora de la pista.
Celebracions, i tant que en fèiem!!, bona mostra es aquesta fotografia (me la va trametre l'amic Barceló). Correspon al maig del 1969 y esta feta en el local de un restaurant dels millors de llevors,el Mèlies, que regentava un bon afeccionat al bàsquet el Sr. Asensio (e.p.d), el podem veure en mig de dos personatges de la vida basquista de Pineda, en Portet i en Flaquer, també dissortadament traspassats. Uns rostres exultants d'alegria (si ens fixem en el platet petit ja estàvem ben entrats els postres i amb la copa de cava a la mà, per tant en plena eufória). El Sr. Asensio ens convidar a jugadors i junta amb un excel.lent dinar pel motiu dels exits conquerits a Valladolid.
I es que el fet de Valladolid va eser molt "sonat". Després de la rebuda per els vilatans (ja n'he parlat unes entrades anteriors) ara era l'hora de estar entaulats i referir mil i una situació viscuda en aquelles fases.
Apart de nosaltres, jugadors, apareixen persones de junta ... Vernet, Nualart (al fons), el meu recordat amic Quim Calm (omplenant la copa), l'Estefanell ... I en primer plano, dos extraordinaris jugadors als que sempre he tingut en lloc especial en els meus records, en Josep Fusté i en Nando Heras (a.c.s), veritables motors en totes les nostres actuacions, a part de esser extraordinaris companys fora de la pista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario