martes, 5 de enero de 2010

ELS EMPATS EREN VÀLIDS


Curiosament podem dir que "en aquells temps" el Reglamento de Baloncesto tenia les seves singularitats. Per exemple, un encontre podia finalitzar amb un marcador igual per ambdós equips, es a dir ... empatats. No habia prórroga. Aixi constaba en el acta i aixi es puntuaba amb 1 punt per cada bàndol a la classificació general.
També he de dir que la linea de 6'25 no existía, per tant, totes les cistelles fora dels llançaments de tir lliure, puntuaben amb 2 punts, estés llençada la pilota d'on fore i de la distància que fore.
En aquesta especialitat vull recordar a un extraordinàri jugador, en Julià (C.N Sabadell, Manresa Kan's). Ell era el punt de mira del seu defensor, que el seguia a sol i ombra ja que tenia un tir de mitja distància d'alló mes perillos per encertat. En Julià quant veia que el seu defensor el tenia molt a prop, reculaba cap enderrera, cap el seu camp ... i des de allà tornava a encistellar; de nou el seu defensor i ell s'anaven allunant de l'area, i de nou en Julià donaba l'exibició del seu encert fore de on fora ... es a dir ... avorria al seu defensor!!. Gran jugador en Julià i excel.lent persona. Un d'aquells personatges que sempre recordaré, alt, prim, fibrós, estilista.
Per els afeccionats d'aquells temps, en aquestes cróniques publicades als diaris de llavors amb exemples de encontres acabats amb empat, podreu trovar noms "rellevants" de l'epoca en que estem comentant aquestes vivéncies (podeu clicar sobre la fotografia i aquesta s'ampliarà per una millor visió).

lunes, 4 de enero de 2010

PAVELLÓ ACTUAL DE A CORUNYA (2009)


I aquella "pilota tallada per la meitat", com os deia, era provisional. La raó, la ciutat de La Coruña en aquells temps volia eser seu de quelcom esdeveniment important en el món de l'esport i aconseguir de la Federación española de Baloncesto l'adjudicació d'unes fases de classificació per ascens a primera divisió nacional i de rebot, potenciar al bàsquet corunyes en imatge del seu màxim representant, El Bosco de La Coruña.
I ho aconseguiren, encara que l'instal.lació era una mica "singular".
Al darrera de les dues "parts de la pilota" (ara molt més modernes i identificables com a recinte esportiu), podeu veure la torre alta, singular, del camp de fútbol de Riazor de dita ciutat de A Coruña, que està al mateix costat del Pavelló.

UN DETALL DE 1967-1968


El millor regal d'aquest Nadal de 2009 han estat una serie de fotografies enviades per un bon amic i company de joc en aquesta época que tant resalto i resaltaré, defensant els colors de la UDR. Pineda, hem refereixo a Josep Mª Barceló, "en Barsi". Són magnífiques, alhora que emotives (al menys per a mi).
En l'entrada en aquest bloc del 17 de maig del 2008 os parlava del "pavelló" de La Coruña que semblava més una pilota tallada per la meitad que altre cosa. Perqué os feu un idea del meu comentari, aqui os deixo una de les fotografies rebudes d'en Barsi (gràcies company). L'encontre correspon a aquella fase d'ascens a la primera categoria nacional, l'equip contrari era el Lanas Aragon de València (els guanyàrem per 70-66). Recordo aquell partit, difícil partit, per dues raons, l'arbitratge dels germans Vayaure (col.legi asturià), desacertats en tot moment i bastant parcials contra nostre, l'altre, en Nando Heras (a.c.s) no puguer estar en aquest partit, bloquejat a l'aeroport de Madrid per incleméncies del temps.
Mireu l'estructura metal.lica que donaba "forma " a dues meitats de una pilota com os deia.
Podem veura a la fotografia d'esquerra a dreta a Fabré (9), Maset (4), Paco Masaguer (15), Manel Coll saltant (17) i jo (13)