lunes, 21 de marzo de 2011

DECISIÓ INJUSTA DE LA FEDERACIO (1969)

Desprès de aquella gran fase d’ascens a Valladolid (1968-69), i de la següent ronda que es celebrar a Saragossa (com anteriorment he explicat), lluitem per l'accés a 1ª Divisió a dos partits (anada i tornada).
Quedem aparellats amb el St. Josep Irpen Rovilux de Badalona ( en el que militava el meu amic i company de la SPR Malgrat, Joan Porcar, posteriorment ens retrobarem amb el CB. Calella). L’equip del Sant Josep també tenia com a referent en aquest any a Josep Maset un altre excel•lent basquista pinedenc)
La Federació s’”inventa” un norma “exagerada” i que fins i tot penso “partidista”, en la que tots els partits en aquella fase es tenien de fer en pavellons coberts. La UDR Pineda no en disposava, per tant la junta directiva de llavors, davant d’aquest fet dimiteix en bloc com a repulsa a la Federació per aquest tractament discriminatori.
Un article signat per el prestigiós periodista Justo Conde el 6 de maig de 1969 en aquell extint diarí esportiu “Dicen…” (i que recull l’extraordinari llibre de “El Bàsquet a Pineda 1940-47”, del que jo hem nodreixo de moltes dades), ja diu de “… Pues bien, esa decisión adptada por la Federación Española, de obligar al Pineda a disputar el partido que le correspondía jugar en su pista en otra cubierta, nos parece un absurdo mas de los muchas que esta temporada se han cometido bajo esa cómoda y elástica postura de interpretar los Reglamentos de la forma que mejor conviene…”
Ja feia un any que la junta estava en les tasques de gestionar l’edificació de un pavelló cobert, però no arribar a temps a aquella injusta i perqué no dir-ho "treta de sota la maniga", decisió federativa.
La “pista coberta” que ens soluciona l’afaire es … el vel.lodrom de Mataró. Un habitacle esportiu a l’aire lliure però que en el interior de pista tenien habilitat un espai cobert per actes esportius i socials. En la fotografia de l'esquerra, senyalat de blau, el "perimetre que ocupava aquella "carpa esportiva".
A Badalona el resultat fora de St. Josep 69 – UDR Pineda 57; i en el partit jugat “a casa” (¿?) UDR Pineda 68 – Sta. Josep 63. Resultat global 132-125 favorable al St. Josep.
Novament ens quedem a les portes de tant desitxada fita (aquesta vegada "por imperativo legal (?) de la Federación Española)

viernes, 18 de marzo de 2011

SARAGOSSA


No acabàvem de pair les emocions de la fase a Valladolid, quant tornàrem a preparar la maleta per anar direcció a Saragossa.
Allà es unim amb els classificats de l’altre grup (S.F. Terrassa. Breogan de Lugo i Fiber Urcelay) que amb els classificats a Valladolid (RCD Espanyol, Aguilas de Bilbao i UDR Pineda), fem una lligueta prou interessant.
Tota la fase es juga en un pavelló apte per a manifestacions no tant sols esportives, sinó també socials. Aquest pavelló (enderrocat) ha estat millorat incorporant-hi una piscina. Era molt fred, moltíssim, estructures de ciment i sostres altíssims (i havien varis estrats). El seu nom era Polideportivo Salduba.
Ens vàrem instal•lar en un hotelet modest, però que en guardo molt bon record de les trapelleries que i varem fer. Una d’elles ... una nit, després de sopar i retirant-nos cap a les nostres habitacions, dos bons amics del bàsquet de Pineda, en Plaja i en Juanito Flores, que juntament amb el nostre ben recordat Jordi “Barengó”, traspassat ja, compartien habitació. En arribar a la seva la varen trobar “neta” dels tres llits!!!... la sorpresa fora majúscula. Els llits estaven en la terrassa de la seva cambra!! (misteriosament “algú” les havia traslladat allà perquè es ventilessin).
El RCD Español i el Aguilas de Bilbao pujen directament a 1ª. Dos excel•lents jugadors de ambdues formacions els recordo perfectament Manolito Flores i Pepe Laso. També un jugador que el podríem considerar com el Ian Kruminch de la sel.lecció rusa d’aquell moment, molt alt crec que rondaba els 2’15 mts, poc hàbil, però si arribava a agafar la pilota dintre l’ampolla... cistella segura; era en Fede Alonso, pertanyent al Aguilas de Bilbao. Malgrat la seva impresionant "estructura" era una persona molt afable i fins i tot diria, "amigable".