JOAQUIM ONNA I GARRIGA (QUIM)

Hi ha persones que amb la seva manera de fer les feines que se li encomanen, saben donar-li el just sentit i valor que han de tenir. Penso que així ha estat la forma en que en Quim Onna i Garriga les ha desenvolupat al llarg de la seva vida i en escreix.

Dilluns 26 de desembre del 2011 , en Quim ens deixava amb un rastre darrera d’ell  com una cua d’estel, que,  en molts indrets del nostre poble perduraran per sempre.

Coneixia a Quim ja des de l’escola com alumnes (la nostre estimada Escoles Fonlladosa), a la que ell passar el darrer tram de la seva vida laboral, no tant sols  destacant amb la seva pulcritud i bon fer, sinó també formant part del ideari educacional del centre. Ell va ésser l’ànima i centre d’ajuda de tants i tants alumnes que coincidiren en el centre, durant més d’una desena de cursos escolars. En Quim va ésser el “sol·lucionador” de mil problemes que més d’un noi o noia s’els va presentar. Ara tota aquesta munió d’alumnes i ex-alumnes ploren la seva absència.

En Quim va ésser, també, un d’aquells personatges claus i imprescindibles en el nostre bàsquet de Malgrat.  Trampolí en tots els afers federatius, creant-se un lloc dins de la mateixa organització federativa. Fitxes, noves normes, revisions mèdiques, material, documentació, interlocutor vàlid entre clubs, màxim exponent de la creació dels torneigs internacionals .... és a dir ... un veritable “factotum”.

Li he d’agrair, en nom meu i d’aquell grup de noies que allà per el 1979, quant decidirem posar d’una vegada per totes, les pedres de consolidació definitiva del bàsquet femení a Malgrat de Mar, el seu valuós recolzament. Tinguérem una oposició a l’ombra de varis membres de les juntes d’aquells anys. En Quim sempre ens va fer costat i lluitar per nosaltres quant les decisions ens anaven en contra. Els fruits d’aquell inici tenen més que comprovada la seva continuïtat, ja porten més de 32 anys sense interrupció de presència del basquet femení arreu de tot Catalunya. En Quim va participar en aquesta consolidació d’una manera molt positiva. Graciés Quim en nom de totes les noies i meva.

En el petit recull de fotografies constato la seva presència de delegat , no tant sols en l’equip de nois, sinó també amb els veterans, les noies (com ja he dit) i ja des de ben aviat, quant fer un desplaçament (per exemple) a Olesa, era tot un aconteixement. I la del Centenari de l’Escola Fonlladosa, extreta del llibre que s’editar “Àlbum del centenari” (amb el permís del centre).

I per acabar deixaré escrit  en aquest bloc per en Quim ... “Quim ... visita el teu Facebook allà on estiguis, però primer posa’t còmode..... veuràs que el món, el teu món, està ple de joves, nois i noies,  molt agraïts d’haver-te conegut i que noten i ploren  la teva absència. Nosaltres, el grans, també ho fem. Fins sempre”