Curiosament podem dir que "en aquells temps" el Reglamento de Baloncesto tenia les seves singularitats. Per exemple, un encontre podia finalitzar amb un marcador igual per ambdós equips, es a dir ... empatats. No habia prórroga. Aixi constaba en el acta i aixi es puntuaba amb 1 punt per cada bàndol a la classificació general.
També he de dir que la linea de 6'25 no existía, per tant, totes les cistelles fora dels llançaments de tir lliure, puntuaben amb 2 punts, estés llençada la pilota d'on fore i de la distància que fore.
En aquesta especialitat vull recordar a un extraordinàri jugador, en Julià (C.N Sabadell, Manresa Kan's). Ell era el punt de mira del seu defensor, que el seguia a sol i ombra ja que tenia un tir de mitja distància d'alló mes perillos per encertat. En Julià quant veia que el seu defensor el tenia molt a prop, reculaba cap enderrera, cap el seu camp ... i des de allà tornava a encistellar; de nou el seu defensor i ell s'anaven allunant de l'area, i de nou en Julià donaba l'exibició del seu encert fore de on fora ... es a dir ... avorria al seu defensor!!. Gran jugador en Julià i excel.lent persona. Un d'aquells personatges que sempre recordaré, alt, prim, fibrós, estilista.
Per els afeccionats d'aquells temps, en aquestes cróniques publicades als diaris de llavors amb exemples de encontres acabats amb empat, podreu trovar noms "rellevants" de l'epoca en que estem comentant aquestes vivéncies (podeu clicar sobre la fotografia i aquesta s'ampliarà per una millor visió).
També he de dir que la linea de 6'25 no existía, per tant, totes les cistelles fora dels llançaments de tir lliure, puntuaben amb 2 punts, estés llençada la pilota d'on fore i de la distància que fore.
En aquesta especialitat vull recordar a un extraordinàri jugador, en Julià (C.N Sabadell, Manresa Kan's). Ell era el punt de mira del seu defensor, que el seguia a sol i ombra ja que tenia un tir de mitja distància d'alló mes perillos per encertat. En Julià quant veia que el seu defensor el tenia molt a prop, reculaba cap enderrera, cap el seu camp ... i des de allà tornava a encistellar; de nou el seu defensor i ell s'anaven allunant de l'area, i de nou en Julià donaba l'exibició del seu encert fore de on fora ... es a dir ... avorria al seu defensor!!. Gran jugador en Julià i excel.lent persona. Un d'aquells personatges que sempre recordaré, alt, prim, fibrós, estilista.
Per els afeccionats d'aquells temps, en aquestes cróniques publicades als diaris de llavors amb exemples de encontres acabats amb empat, podreu trovar noms "rellevants" de l'epoca en que estem comentant aquestes vivéncies (podeu clicar sobre la fotografia i aquesta s'ampliarà per una millor visió).
No hay comentarios:
Publicar un comentario