Estàvem al cas. Sabiem del procés de la malaltia d'en Josep i admiràvem la seva enteresa en afrontar aquest periple de la nova i darrera singladura del seu bon fer amb tots els seus i tot el que portes el bon nom de Pineda.
Aquell libret que ell el titular "Al llarg de la meva vida", i que ens regalar i signar a un grupet d'exjugadors de la UDR.Pineda tot sopant en un restaurant de la Vila de Pineda de Mar (la seva Vila), podrà continuar augmentant les seves pàgines amb tots els nostres records de tanta gent que tinguerem la sort de conèixe'l, i que ja desde el moment d'assabentar-nos del seu trespàs, li estem enviant allà on vagi.
Ës molt fort el que sento, la seva amistad per tota la meva familia, sempre la hem significat en tantes vegades com, tant la meva esposa, com el meu germà, han sortit a relluir fets amb la UDR Pineda (ara UER Pineda).
Algú va escriure "....no el veig ja en l'horitzó....mes els que estan en l'altra riba exclamen...ja està arribant!!"
Fins que ens tornem a retrobar amic Josep .... descansa en pau.
No hay comentarios:
Publicar un comentario