Amb l'incognita de saber com ens acollirian aquells que fins feia poques setmanes erem "enemics" en els terrenys de joc, comenso la meva singladura (i el meu germà Joaquim, es clar), vestint uns colors totalment diferents. Ara defenso la samarreta vermella amb franja horitzontal de color blanc, pantalò color blau. UDR Pineda.Aquell jugador que va esser un orgull tenir-lo com un dels màxims opositors en el meu joc mentre vaig estar a Malgrat, un dels mes estrictes defensors de la seva zona al meu atac, hem refereixo a Josep Fusté, es va convertir en un dels millors companys desde el primer moment que poso el peu a la pista de joc de la Pça. Espanya a Pineda.
En Josep Fusté es va convertir en el meu pal de recolzament en tot. Amb ell i en Ferràn Heras (a.c.s) i en Josep Maset, hem vaig enriquir molt en l'aspecta de qualitat de joc, tant individual com colectiu. Eren uns cracks!!
L'entrenador d'aquell primer any va esser el senyor Josep Mª Juli. Un'altre "factotum" del mòn del bàsquet a Pineda. Bona persona, excel.lent dialogador i un dels dirigents de l'entitat que va deixar petja.
No hay comentarios:
Publicar un comentario