Ës l'estiu de 1967 i, tal com he explicat en un parell de capítols anteriors, uns fets ocorreguts a Malgrat amb la Sección de Danzas del Frente de Juventudes y el nostre S.P.R. Malgrat, promouen la dimisiò de tota la junta del Bàsquet. El futur es incert. Rebo la visita a casa meva (allà darrera l'església ... la plaçeta), dels components de la junta, en aquells temps, de l'equip veí, la U.D.R. Pineda (en aquells anys encara era "D", deportiva, com podeu veure en l'escut, i es que imperaban les normes tan "clàsiques" de que el català no es fes servir).
Aquelles persones, recordades persones foren els amics Portet(a.c.s), Nualart (a.c.s) i Vernet.
Ells hem traslladen l'interes de la junta del club veí de Pineda, perque passi a formar part de la seva plantilla de jugadors. Volen fer una renovaciò important i pensen que per la meva forma de jugar, entra en els plans de la UDR Pineda.
Consulto com estaba l'"affaire" Danzas i Bàsquet de Malgrat, i donant-me la resposta de que no i habia res aclarit i que anaban malament les gestions entre El Bàsquet de Malgrat i l'Ajuntament.
Prenc la decisiò d'acceptar l'oferta d'ingresar en la UDR Pineda. No podia quedar-me sensa jugar a l'espera d'unes decisions "polítiques" (?)
Reconec que fore la decisiò més encertada de la meva etapa dins del mòn de l'esport.
Foren uns anys, en els que hem vaig enriquir, tant en la pràctica del meu esport preferit, com en el tracte personal que vaig rebre de la gent de Pineda, no tant sols en la meva persona, sino a la meva familia.
Aquest afecte segueixo compartint-lo en el temps que corra, i no hi ha setmana que, encara, no rebi mostres d'aquella amistad en persones que, a vegades hem costa recordar-los però que, en canvi ells, ens tenen perfectament en la seva memòria,
d'altres, tenint la sort encara de compartir estones molt agradablement en trobades d'amics.... gràcies UDR Pineda ... gràcies pinedencs!!
Condiciono que amb el meu fitxatje es faci, també, el del meu germà Joaquim. També per ell no volía que es quedés sensa practicar el bàsquet. Accepten, la qual cosa també fora un gran encert, tant per el Club com per ell. En Joaquim, anys mes tard, es convertiria un dels jugadors de la UDR Pineda a Lliga Nacional molt ben considerat.
Aquelles persones, recordades persones foren els amics Portet(a.c.s), Nualart (a.c.s) i Vernet.
Ells hem traslladen l'interes de la junta del club veí de Pineda, perque passi a formar part de la seva plantilla de jugadors. Volen fer una renovaciò important i pensen que per la meva forma de jugar, entra en els plans de la UDR Pineda.
Consulto com estaba l'"affaire" Danzas i Bàsquet de Malgrat, i donant-me la resposta de que no i habia res aclarit i que anaban malament les gestions entre El Bàsquet de Malgrat i l'Ajuntament.
Prenc la decisiò d'acceptar l'oferta d'ingresar en la UDR Pineda. No podia quedar-me sensa jugar a l'espera d'unes decisions "polítiques" (?)
Reconec que fore la decisiò més encertada de la meva etapa dins del mòn de l'esport.
Foren uns anys, en els que hem vaig enriquir, tant en la pràctica del meu esport preferit, com en el tracte personal que vaig rebre de la gent de Pineda, no tant sols en la meva persona, sino a la meva familia.
Aquest afecte segueixo compartint-lo en el temps que corra, i no hi ha setmana que, encara, no rebi mostres d'aquella amistad en persones que, a vegades hem costa recordar-los però que, en canvi ells, ens tenen perfectament en la seva memòria,
d'altres, tenint la sort encara de compartir estones molt agradablement en trobades d'amics.... gràcies UDR Pineda ... gràcies pinedencs!!
Condiciono que amb el meu fitxatje es faci, també, el del meu germà Joaquim. També per ell no volía que es quedés sensa practicar el bàsquet. Accepten, la qual cosa també fora un gran encert, tant per el Club com per ell. En Joaquim, anys mes tard, es convertiria un dels jugadors de la UDR Pineda a Lliga Nacional molt ben considerat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario