El "Trofeo Gonzalo Aguirre", era la segona lliga en màxima poténcia en el bàsquet estatal. Era com una LEB d'ara, per regions, es clar (avans erem una Regiò, no existien les Comunitats Autonòmiques), per tant els mitjanç d'informaciò de tots els sports, s'en feien resò del que succeia els caps de setmana, fins i tot en la nostra categoría amb resenyes enviades via telefònica (tot just acabat l'encontre) per els "corresponsals" que cada diari tenia en totes les poblacions.
Aixi, donç, el dilluns ja teniem tota l'informaciò detallada d'altres encontres dels equips del nostre grup, i podiem "seguir" les incidéncies dels rivals. Com comentari diré que el que feia primer jo, era "llegir" les marques anotadores del jugadors que cada equip tenia com a primeres figures, per tal de tenir-les en compte en el moment d'enfrontar-nos "cara a cara", es a dir, mentalitzar-me de qui era l'"enemic més dificil".
Noms que recordo d'aquells corresponsals esportius, i que ara hem venen a la memòria: Pablo Hernàndez, Francesc Mateu V.
Aquets retalls eren dels diaris esportius de l'época, el "Lean" i el "Dicen". En un dels retalls podeu observar escrit a mà, la data 1-4-64
Aixi, donç, el dilluns ja teniem tota l'informaciò detallada d'altres encontres dels equips del nostre grup, i podiem "seguir" les incidéncies dels rivals. Com comentari diré que el que feia primer jo, era "llegir" les marques anotadores del jugadors que cada equip tenia com a primeres figures, per tal de tenir-les en compte en el moment d'enfrontar-nos "cara a cara", es a dir, mentalitzar-me de qui era l'"enemic més dificil".
Noms que recordo d'aquells corresponsals esportius, i que ara hem venen a la memòria: Pablo Hernàndez, Francesc Mateu V.
Aquets retalls eren dels diaris esportius de l'época, el "Lean" i el "Dicen". En un dels retalls podeu observar escrit a mà, la data 1-4-64
No hay comentarios:
Publicar un comentario