Març del 1965, embarco desde Càdis rumb Sta. Cruz de Tenerife. Allà m'esperen 14 mesos de compliment obligatori del Servei Militar.
Tinc la sort de rebre dues visites allà per el mes de Maig. La primera la del Sr. Hipólito Delgado Briganty president del Club de Bàsquet DISA (la refineria de petroli DISA-CEPSA), acompanyat de dos membres de la junta i d'un jugador de l'equip que es presentat com Puertas (posteriorment, i encara en l'actualitat, profesor de l'Universitat de La Laguna). "Algú" els ha assabentat de la meva estada i de que jo era un jugador de bàsquet català (de "muy valiosos conocimientos del deporte, com en la prensa sortir editat). M'oferiren la possibilitat de jugar amb ells. Vaig agrair l'oferta i els dié que comunicaria en una setmana la meva decisiò. Casualitat la que 24 hores mes tard rebo una nova visita. Aquest cas la del entrenador del Nàutico de Tenerife Sr. José Cabrera Vidal, conegut en el mòn del bàsquet com "Pepe Cabrera", i dos membres més de l'entitat. A la meva idéntica resposta de que els i diria quina decisiò prendria de si uns o altres, ells hem parlaren una mica despectivament del grup DISA, aduint la gran calitat "social" a les illes del Nàutic. Vaig considerar aquests comentaris impropis de fer a una persona que no coneixia res de les rivalitats esportives d'aquella ciutat. La meva decisiò no es va fer tardar. Vaig preferir anar amb el grup de gent del C.B. DISA. Va esser un encert; amb aquella colla d'amics m'hi vaig trobar tan be com amb aquells que habia deixat feia uns mesos amb la S.P.R. Malgrat.
La fotografia es la de fer "entrega" de l'equip a l'invocaciò del Cristo de La Laguna, imatge molt venerada en aquelles contrades. Estic a la fila de dalt a l'esquerra i vestit de soldat.
Tinc la sort de rebre dues visites allà per el mes de Maig. La primera la del Sr. Hipólito Delgado Briganty president del Club de Bàsquet DISA (la refineria de petroli DISA-CEPSA), acompanyat de dos membres de la junta i d'un jugador de l'equip que es presentat com Puertas (posteriorment, i encara en l'actualitat, profesor de l'Universitat de La Laguna). "Algú" els ha assabentat de la meva estada i de que jo era un jugador de bàsquet català (de "muy valiosos conocimientos del deporte, com en la prensa sortir editat). M'oferiren la possibilitat de jugar amb ells. Vaig agrair l'oferta i els dié que comunicaria en una setmana la meva decisiò. Casualitat la que 24 hores mes tard rebo una nova visita. Aquest cas la del entrenador del Nàutico de Tenerife Sr. José Cabrera Vidal, conegut en el mòn del bàsquet com "Pepe Cabrera", i dos membres més de l'entitat. A la meva idéntica resposta de que els i diria quina decisiò prendria de si uns o altres, ells hem parlaren una mica despectivament del grup DISA, aduint la gran calitat "social" a les illes del Nàutic. Vaig considerar aquests comentaris impropis de fer a una persona que no coneixia res de les rivalitats esportives d'aquella ciutat. La meva decisiò no es va fer tardar. Vaig preferir anar amb el grup de gent del C.B. DISA. Va esser un encert; amb aquella colla d'amics m'hi vaig trobar tan be com amb aquells que habia deixat feia uns mesos amb la S.P.R. Malgrat.
La fotografia es la de fer "entrega" de l'equip a l'invocaciò del Cristo de La Laguna, imatge molt venerada en aquelles contrades. Estic a la fila de dalt a l'esquerra i vestit de soldat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario