QUIM BANET I MATEU ... UN ENTRENADOR DE BÀSQUET AVANÇAT A LA SEVA ÈPOCA

Dissortadament de nou torno a trencar la cronologia d'aquest bloc. Un nou traspàs en la nostra familia basquista malgratenca, la de Joaquim Banet i Mateu ... en Quim.
Uns quants amics de la meva generació de bàsquet, tots ells ex jugadors de bàsquet, tals com l’Eusebi, Antón, Jaume, Joan, Gaspar, Ramón, Juli, Narcís, Pere, Santi, i d’altres que no he pogut saludar, ens hem aplegat avui dilluns 9 d’agost per rebre la darrera instrucció del que fora, sens lloc a dubte, el millor entrenador dse bàsquet de totes les dècades dels seixanta als noranta en el nostre poble de Malgrat de Mar. Ell, des de el seu taüt encara avui, ha dirigit la darrera consigna … “mireu els peus del contrari i li guanyareu l’acció”
Ell fora en vida, en Joaquim Banet i Mateu, en “Quim”.
Josep Lluis Cortés, el famós jugador internacional del Orillo Verde, Joventud, Real Madrid i posteriorment segon entrenador del sel.leccionador nacional Antonio Diaz Miguel, va dir d’en Quim Banet (en motiu de una xerrada que oferir l’APPAA del col•legi Vedruna de Malgrat allà a principis dels 80’s), que “...el bàsquet malgratenc contava amb una persona dirigint tècnicament al club, amb una molt avançada idea del bàsquet...”, remarcant que hi havia pocs tècnics com ell tant a nivell català com espanyol.
Tenim la prova en tants quants jugadors dels que ell va ensinistrar en la tècnica del bàsquet, i que sortiren del bàsquet malgratenc, per anar a altres galàxies i en diversos clubs i competicions. Tot i que molts dels que continuaren amb els colors del CB. Malgrat, també van donar bona prova de la seva vàlua en les competicions en que lluitaren vestint els colors malgratencs.
Grans asesors que va tenir en el mòn del bàsquet foren el Sr. Albert Gasulla i en Francesc Buscató "Nino"
Un record de en “Quim”, com a mostra de la seva forma diferent de dirigir un entrenament podria ser aquesta; tot inaugurada la pista del pavelló de “el sot”(allà a principi dels 60’s), un dia ens presentem a l’entrenament i veiem a la pista dues siluetes “gegants” de fusta de mes de 2 mts. d’alt amb els braços aixecats (ens servien per assajar els llençaments a cistella de mitja distància i en suspensió i també per exercicis de botar, canvi de sentit fent un revers i entrar l’ampolla. Un altre de les novetats varen esser unes ulleres de sol.... sense vidres!!!... i en el seu lloc va col•locar-hi uns cartrons de mig ull a vaig de forma que al botar la pilota no la poguéssim controlar amb la vista; era un exercici de botar sense mirar. També, a els que érem pivots, ens va “regalar” un cinturó de pell ... amb cartutxeres a les que teníem que anar posant uns ploms de 10x10 cms... i anar saltant per tot just tocar el tauler, als pocs minuts teníem que augmentar la col•locació de mes ploms en les cartutxeres buides i seguir saltant a tocar el tauler (amb més pes, es clar), finalment i a la seva ordre havíem de descordar-nos el cinturó i fer uns grans salts fins tocar la cistella ... i tant que la tocàvem i la sobrepassàvem!!!. Un altre novetat varen esser pilotes medicinals.
Si ja se que tot això ara, està desfasat en el temps del ensinistrament del bàsquet, però ens hem de situar més de 40 anys enrere ...... va esser novetat total.
I en aquella època, un dels “entrenaments” (entre cometes), consistia en anar a veure per una TV en blanc i negre, al Real Madrid en les seves participacions europees (era l’únic que es retransmetia). En Quim aprofitava qualsevol jugada per al•lucinar-nos de com havien posat els peus, com havien “fintat”... de com posaven les mans.... l’estil de botar.... tots allà, al Bar Papì, sentats a terra si érem molts, però escoltant al nostre entrenador, en Quim Banet.
Des de aquest modest bloc vull recordar-te, amic Quim, en veu de tants i tants jugadors que han passat per les teves mans, tot dient que poques persones han viscut i estimat al bàsquet com tu o has fet, a la vegada agrair-te totes les teves ensenyances en la pràctica del bàsquet.
Quim ... ens retrobarem i tornarem a parlar de bàsquet ...