Quan vaig tenir el pensament en fer aquest blog, mai hagués pensat que en el impàs de començar i acabar-lo, la vida ens donaria la tristor d'acomiadar a algún ex-jugador o amic d'aquells que, durant anys convisquerem en els terrenys de joc. Disortadament ha succeït..És mor el meu amic Joaquim Calm, avui ... dia 14 de juny del 2008.
Al inici dels comentaris en aquest bloc, i fent referència a la meva etapa amb la U.D.R. Pineda, escribia .... "Foren uns anys, en els que hem vaig enriquir, tant en la pràctica del meu esport preferit, com en el tracte personal que vaig rebre de la gent de Pineda, no tant sols en la meva persona, sino a la meva familia.
Aquest afecte segueixo compartint-lo en el temps que corre, i no hi ha setmana que, encara, no rebi mostres d'aquella amistat en persones que, a vegades em costa recordar-los però que, en canvi ells, ens tenen perfectament en la seva memòria,
d'altres, tenint la sort encara de compartir estones molt agradablement en trobades d'amics...." Amb en Quim i la seva esposa Mª Rosa junt amb la meva colla, cada divendres ens trobem anant a sopar i retrobar-nos en el pasat encara vestint les samarretes esportives ....
Ahir, 13 de juny, estavem aplegats tots junts, com cada divendres .... avui 14, ell a anat a cercar el vestuari on l'esperen companys del bàsquet pinedenc que també han estat traspassats allà... a l'altra riba ... Portet, Durlan, Manel Coll ... Nando Heras....
Les notes esportives que puc possar en aquest bloc, es una transcripciò trobada en el llibre "El Bàsquet a Pineda 1940-1994" i diuen ...
"Joaquim Calm i Vidal va ser el tercer soci a obtenir el Premi Unió, el 19 de juliol de 1991. Joaquim Calm havia estat jugador de la UDR. Pineda molts anys i el 22 de junys de 1978 va ser elegit membre de la Junta. Va ocupar el càrrec de vicepresident durant vuit anys, fins el 8 d'agost de 1986. A partir de llavors va continuar com a vocal de Junta. Calm amb la seva destacada gestió, va aconseguir alleugerir la difícil situació econòmica de la UDR Pineda i mantenir al club en les mateixes categories"
D'en Joaquim, personalment diré, que sempre el tindré present per la seva particular manera de ser, sencilla peró pletórica en tants quants moments hem coincidit, gran dialogador, amics dels seus amics i màxim venerador de la familia.
Sempre et tindré en el meu cor amic Joaquim.
2 comentarios:
Ei Joan, veig que estàs entusiasmat amb el que ens ofereix la tecnologia, molt bé.
La veritat és que quan una persona a la que apreciem molt, i ha estat present en molts moments de les nostres vides, quan es mor, sempre queda aquella buidor inexplicable, i en els moments posteriors sempre n'hi haurà un que ens el recordarà.
Una abraçada.
Gràcies per el comentari.
En Joaquim era una persona singular.
El vaig conèixer en l'etapa de jugador, després de dirigent de la UDR. Pineda.... i en els darrers anys, com a contertuli, junt a altres excel.lents amics amb les nostres esposes, d'uns sopars de divendres que no tenen preu.
Molts moments el tindrem en el nostre record.
I de la tecnología, ja saps allò de... "qui no te feina el gat pentina".....
De nou, gràcies.
Publicar un comentario