No podia tancar els meus comentaris basquistes de l'etapa meva amb la S.P.R. Malgrat, sense escriure sobre en Josep Pera i Gambin, dorsal nº 5 del nostre equip.
La màxima distinciò que la S.P.R. Malgrat a donat a un component dels seus jugadors, per mereixements propis al llarg de la seva estada al club, a estat per l'amic Josep Pera i Gambin. Ell ostenta el primer i únic guardò que el club a donat, la medalla d'or especial del Club.
No descubriré el tarannà d'en Josep, tan sols afegiré uns apunts personals.
Hem mou el fer-ho, el sentiment de l'amistad personal i l'admiraciò per un esportiste nat i amateur d'alta valua.
Vàrem iniciar-nos en el bàsquet desde l'Escola Fonlladosa, seguint per aquells informals "Campionats d'estiu" que es feien a la Fàbrica de l'Aigua durant l'epoca estiuenca. El 1958 dispossem de la nostra primera fitxa esportiva federada. I durant quasi 10 anys formem part d'aquell mòn del bàsquet malgratenc del que tant s'ens va anomenar (equip senior més jove de les division espanyoles). Jo vaig anar a altres clubs, en Josep es va quedar sempre al seu club de Malgrat.
En Josep ha jugat de base i d'aler, posteriorment entrenador de les categories inferiors, essent la seva norma la de inculcar l'apredentatge del basquet en les seves formes bàsiques.. botar, passar i tirar, per descomptat l'entrega total en totes les facetes i l'estimaciò als colors d'un club, el C.B. Malgrat.
Es considerat com el punt de referéncia de tot bon jugador. Noble, lluitador, just, respectat, i amic de tot-hom.
En la seva etapa esportiva va esser felicitat per diversos jugadors d'altres equips que van "sentir" de molt a prop la seva noble i ferma forma de defensar la linea del Malgrat.
Recordat, despres de molts anys d'estar fora dels terrenys de joc, per altres exjugadors d'aquells equips amb els que va lluitar en els encontres.
Parlar d'en Josep Pera i Gambin es com dir allò de .... "L'home més ric del món no és el que conserva el primer duro que va guanyar, sinó el que conserva el primer amic que va tenir" .... i acabo dient .... jo soc ric amb l'amistad de l'amic Josep!!
La màxima distinciò que la S.P.R. Malgrat a donat a un component dels seus jugadors, per mereixements propis al llarg de la seva estada al club, a estat per l'amic Josep Pera i Gambin. Ell ostenta el primer i únic guardò que el club a donat, la medalla d'or especial del Club.
No descubriré el tarannà d'en Josep, tan sols afegiré uns apunts personals.
Hem mou el fer-ho, el sentiment de l'amistad personal i l'admiraciò per un esportiste nat i amateur d'alta valua.
Vàrem iniciar-nos en el bàsquet desde l'Escola Fonlladosa, seguint per aquells informals "Campionats d'estiu" que es feien a la Fàbrica de l'Aigua durant l'epoca estiuenca. El 1958 dispossem de la nostra primera fitxa esportiva federada. I durant quasi 10 anys formem part d'aquell mòn del bàsquet malgratenc del que tant s'ens va anomenar (equip senior més jove de les division espanyoles). Jo vaig anar a altres clubs, en Josep es va quedar sempre al seu club de Malgrat.
En Josep ha jugat de base i d'aler, posteriorment entrenador de les categories inferiors, essent la seva norma la de inculcar l'apredentatge del basquet en les seves formes bàsiques.. botar, passar i tirar, per descomptat l'entrega total en totes les facetes i l'estimaciò als colors d'un club, el C.B. Malgrat.
Es considerat com el punt de referéncia de tot bon jugador. Noble, lluitador, just, respectat, i amic de tot-hom.
En la seva etapa esportiva va esser felicitat per diversos jugadors d'altres equips que van "sentir" de molt a prop la seva noble i ferma forma de defensar la linea del Malgrat.
Recordat, despres de molts anys d'estar fora dels terrenys de joc, per altres exjugadors d'aquells equips amb els que va lluitar en els encontres.
Parlar d'en Josep Pera i Gambin es com dir allò de .... "L'home més ric del món no és el que conserva el primer duro que va guanyar, sinó el que conserva el primer amic que va tenir" .... i acabo dient .... jo soc ric amb l'amistad de l'amic Josep!!
1 comentario:
No coneixia a en Josep personalment, sí com a veí de Malgrat i una mica de la seva trajectòria dins el món del bàsquet per altres persones, i fa uns set anys coincidirem a l’escola de bàsquet de l’AECAM, ell com a entrenador i jo com a pare d’un jugador que tot just començava en aquests esport. He de dir que tan el meu fill Jordi, de set anys, i jo tinguérem la gran sort de trobar-nos amb aquesta excel•lent persona i gran entrenador; jo perquè des de la grada observava com el meu fill evolucionava i era tractat amb tot l’afecte que es pot donar en una pista esportiva i el meu fill perquè en poc temps va assolir un nivell i una confiança que, tot i ser el més petit del grup, no tenia res a envejar als que ja portaven més temps que ell. I tot això des de la tranquil•litat, una direcció del joc i dels entrenaments amb autoritat i, sempre, sempre amb unes paraules d’ànim i unes indicacions oportunes quan les coses no sortien com havien de sortir. Només va ser una temporada, però de bon i perdurable record. Gràcies Josep!
Antoni Garófano
Publicar un comentario