S.P.R. Malgrat & U.D.R. Pineda (1962)

Un clàssic d'aquells temps, Malgrat - Pineda .... intentarè "animarla", veureu, la fletxa de color blanc assenyala a un matrimoni omnipresents cada diumenge a gaudir del partit del mig dia de diumenge. Eren els Srs. Ragull (l'abi) i la Sra. Candelària. Ell amb barret, ella asseguda.

El nº 5 ès l'arbitre de l'encontre, el Sr. Puigcerver, anys mès tard, crec, va fer publicitat en TV; recordeu aquell anunci d'una crema per sabates que acababa sortint un cap de bou i la veu deia .... "es búuuufalooooo", doncs crec era ell l'actor de l'esquetx.

Nº 1, en Josep Maset. Un gran base i encertat llençador a mitja distància. Un bon amic.

Nº 2, en Josep Fustè. D'ell dirè sempre que ha estat el millor (o pitjor segons com es miri), jugador que m'ha "marcat" mai. I acabarè dient d'ell que, en la meva etapa en la U.D.R. Pineda (que en properes pàgines os comentarè), el jugador que sempre l'he tingut considerat com un excel.lent company i amic, tant dins de la pista com a fora. En la fotografìa podeu comprovar que ès el meu "marcador" (6).

Nº 3, en Joan Velasco. Un d'aquella saga pinedenca dels germans Velasco en el mòn del bàsquet.
Nº 4, en Joan Vila defensant a pletòric Enric Margall (8), que per cert, l'instantànea recull un dels seus llençaments de "ganxo".

Nº 7, en Francesc Mora (acs) basculant la jugada.

Dos marrecs futures estrelles

Temporada 1963-64 - Pavellò Municipal (el "sot", d'aci que jo hagi agafat el nom d'aquest bloc com ... elsot.blogspot.com)

La fotografia no tè res d'important tan sols, mireu aquells dos marrecs que estàn darrera nostre i a la dreta de la fotografia ... sabeu qui son? ... pantalons curts, ben arregladets, el mès baig un futur bon jugador per el S.P.R. Malgrat que durant molts anys serà un dels puntals i capità, en Josep Ragull. L'altre (mès alt que en Ragull), un'altre figura futura, pero d'altres vols. Estem parlant del petit de la saga dels Margall, en Josep Mª. Aqui ni tan sols era juvenil del S.P.R. Malgrat. Mès tard formarà part d'aquella sel.lecciò espanyola medalla de plata en les Olimpiadas de Los Angeles

I la foto sòm: d'esquerra a dreta.... Narcis Margall, Jo mateix, Toni Nogueres, Joan Porcar, Josep Pera, Francisco Lamela, Pere Domènech, Joan Serra, Quim Banet (entrenador), Jaume Puig i Eusebi Vázquez.

Les pistes de Manresa (1)

1963, matí d'un diumenge amb un fret de mil dimonis. Pista del CB. Manresa, si mal no recordo vàrem perdre per molt pocs punts de diferència. Es que a casa d'ells era molt difícil i nosaltres en aquells desplaçaments, teniem d'aixecar-nos molt d'hora per puguer estar avans de les 9h. del matí, hora que jugaba el juvenil, tot seguit o feien els segons equips, per acabar la matinal esportiva (mes o menys passades les 12h), el primers equips.

D'esquerra a dreta i dempeus: amb la pilota jo mateix, Narcis Margall, Jaume Puig, Jaume Crous, Joan J. Garres, Joan Porcar, Joan Riera (de Calella), Pere Domènech i ajupits per l'esquerra Salvador Fontseca, Eusebi Vàzquez (si mal no recordo va esser la seva darrera temporada), Juli Garangou, Quim Banet (considerat en aquells temps i per veus de homes del bàsquet de LligaNacional, com un entrenador fora de lo normal amb uns conèixements molt avançats) i en Francesc Creus

Les pistes de Manresa (2)

Dues fotografies (quasi idèntiques en quant a la "coreografia"). A la dreta en la pista del CD. Manresa, recordo aquells noms d'excel.lents jugadors.... els Gol, Reig, Fàbregas, germans Riera, Valentí, Colell, Julià, Sau... entre d'altres

La fotografia de l'esquerra es "enganyosa", sembla que hem surti del aro quasi mig braç, no era així, encara que jo tenia un potent salt i arribava sensa dificultat a mig esmatxar la pilota. Per cert en aquesta fotografia, ens oblidàrem a Malgrat la samarreta de color diferent a la habitual (era de color gris ribetejada de vermell), i com que el CD. Manresa anaba tambè de color blau ... tinguerem de jugar amb la "samarreta" sobre del mallot clàsic de l'equip del S.P.R. Malgrat. Així o decidir l'arbitre. Reforçant el salt meu en Narcis Margall i a punt d'intervindre en Francesc Creus.

Altres excel.lents jugadors manresans com Peramiquel, Teixidor, Matamala, Pont..... tambè entre molts d'altres, que no era estrany que a cada temporada cambiesin de "veinat".

Estils no molt "ortodoxes"

Es clar, feiem el que veiem ... que veiem?... molt de Real Madrid a la pista del Vista Alegre (recordeu que poca TV teniem i sempre era amb els vestits de "blanc", ja sabeu...., despres alguna cosa de bàsquet americà... i... el que bonament "copiàbem" dels nostres idols (Turrò, Vazquez, Bazaga)

Malgrat tot, he d'aclarir que bons mestres tinguerem veient les evolucions d'aquell Madrid europeu de l'epoca. Eren tot un espectacle i nosaltres ens aplegàbem al bar Papi tota la colla a gaudir del partit i prendre nota de moviment, jocs de peus, jugades, contraatacs ... bloqueitjos....

Jo en això de llençar personals no es que fora un gran llançador (ni molt menys), més haviat no tenia "gràcia", fins i tot no tenia l'estil encara definit.

Mireu aqui en el Pavellò del "Sot", foto de la dreta, en un encontre contra l'Hospitalet, com estic llençant desde la linea de personal. Tenia un nom aquesta forma de encistellar..... de "cullera". I a l'esquerra una extensiò de braços ... però... fent un saltironet, es a dir.... rès dintre de les normes de un bon llançament de personal.

Recordant aquells equips amb els que "competiem"

Aquells inicis dels anys 60, visitem molts indrets esportius. Tots aquells clubs es nodrien de bona voluntad per practicar el bàsquet, de la gent del poble i pocs calers, gran dosi de moral per superar tots els entrebancs que eren llogics en aquells temps ... recordem que molts dels desplaçaments es feien en tren (de vapor encara!!). Anécdotes com la de retrasar la sortida del tren tot esperant que l'amic Ramón Turrò es despertés (vivia al carrer Mallorca) i el tenía "d'agafar" en marxa pel darrer vagò. I que el vestuari era moltes vegades confeccionat per industrials del poble. Aqui mencionaré l'industria del Sr. Matamala (JU.MA.RI)

Unes formacións clàsiques com la del Arenys, amb jugadors que encara els guardem a la memòria Miquel, Ramòn, Punsola, Bachs..... L'Esportiva Matarò (els de la "gàvia"), amb aquell trepidant jugador, l'Alsina... el Bàsquet Samaranch (fundat per l'ex president del Comité Olimpic Joan Antoni Samaranch, per cert està dempeus al costat d'un jugador)... o be el CN Sabadell, ciutat d'on vàren sortir excelent jugadors de categoria nacional, con en Julià.

1958 - Xarxes de la Fàbrica de l'Aigua

Estem en 1958 (any en que començo "oficialment la meva etapa esportiva). La primera formació de "gala" d'aquells cuatre marrecs que decidirem agafar el bàsquet com a "eina" per situarnos en una societat d'adults de l'época i de gaudir d'un esport que el consideràbem ideal per la nostra preferència.

Les fotografies. a l'esquerra, a mí ja s'hem donava be això de saltar força (encara que la fotografia pot esser enganyosa, en aquell temps, tenia jo 15 anys) i ja tocaba l'aro de ferro de la cistella. Per cert, contempleu quina "singular" xarxa (era de pescadors!!! i de mes de 50 cms. de llarga), el pressupost del club no donaba per anar gastant diners per aquells materials.

Aquella colla érem; per l'esquerra. Martí Robert, Enric Margall (en samarreta, no n'hi habia per a tots), Josep Pera, jo, Salvador Fontseca; ajupits a l'esquerra: Ramòn Malleu, Josep Balmaña, Joan Porcar.

Imatge per l'història: la xemeneia de la fàbrica de l'Aigua, un vallat de fusta als laterals i doble filera de bancs per els afeccionats..... i la pista... de sorra!!! (sensa enporlanar)

Aquells viatges a Manresa

Els principis de temporada, feiem les reunions a casa del taller de marroquineria de la familia Aldea (entràben per el carrer d'Emili). Entranyable aquella olor a pell, sintetics i coles. Allà ens deien qui serien els clubs amb els quals ens tindriem que enfrontar durant la lliga. Tots estabem esperant que anomessin qualsevulla dels tres clubs que tenia la ciutat de Manresa en la nostre mateixa divisió. Aquells històrics clubs eren el CB. Manresa, La Salle Manresa i el CD. Manresa.

L'il.lusió era motivada que, per aquells temps anar a Manresa era un "excursió" de sortir de matinada, aturarnos a La Tina o el Cisne o tantmateig a els Brucs a esmorçar; es jugaben els tres partits (jovenils, "segons" i "primer" equip). Després era costum un bon passeig per les rambles de la ciutat per acabar en el Miami, restaurant que es trobaba al començament d'abaig de les rambles. En acabar els postres, una petita passejada per la ciutat i retorn cap a Malgrat.

Ah!.. la lliga tenia el seu nom "Trofeo Gonzalo Aguirre", era com una segona divisiò territorial d'aquell temps.

La fotografia: per dalt i dins de l'autocar en Balmaña (amb barret) aixecats sobre els demés l'Enric Margall i jo, en Josep Pera entre nosaltres dos, i dempeus i per l'esquerra: Turrò, F. Fontseca, l'"americano", Garres, Martínez, Porcar, Doménech i Creus, agupits Lamela i Garangou

1964 - L'EQUIP ÉS CONSOLIDA

Va ésser una bona temporada la del 1964. Els joves ja ens consolidem com a dignes titulars, agafant el relleu dels Ramón Turró, Eusebi Vàzquez, Toni Nogueras, Anton Solà.
Al ja "verd i negre" Enric Margall (acs), quedem els Josep Pera, Joan Porcar, Toni Nogueras, Narcis Margall, jo mateig, que junt a Francesc Creus, Jaume Puig, Salvador Fontseca entre d'altres, fem un equip de molta valúa en aquell campionat.
La fotografia correspon a un desplaçament a la pista del Navàs CB. lloc difícil. A més era una "exursió" complerta..... en aquell temps Navàs quedaba molt lluny de la costa.
La curiositat la veureu darrera de l'Antonio Ferròn (2on. entrenador, dempeu), els dos "trircornis" de la parella de la Guàrdia Civil (omnipresents en tot acte esportiu de l'epoca)
Sòm aquests de esquerra a dreta i per dalt:
Antonio Ferrón, Jaume Puig, Narcis Margall, Joan Dávila, Pere Doménech, Francesc Creus, Joan Porcar, agupits Quim Banet (entrenador), Salvador Fontseca, Josep Pera, Joan Serra (acs), Eusebi Vázquez i Sebastià Ponsa (acs)

Partit contra la SEL.LECCIÒ CATALANA (1962)

Festa Major de Sant Roc, l'Enric Margall (acs) comença a estar "rondat" per el Joventud de Badalona. El seu "pare esportiu" l'Albert Gasulla ja fa setmanes que ve al nostre pavellò a fer uns entrenaments.

Aquell estiu es contracta la visita de la Sel.leciò Catalana, en un partit nocturn dins dels actes de la Festa Major.

Vàrem perdre l'encontre per 4 o 5 punts (no recordo amb exactitud). El que si, quedar constància fora que .. a Malgrat teniem el concepte del bàsquet en molt bona sintonia tant individualmente com en conjunció d'esquip. Dintre del concert del bàsquet català, erem dels equips a "tenir en compte".

En la foto trobem (per dalt a l'esquerra) Aymerich, Morales, Enric Margall, ¿?, Borras (l'alt), Solé, Sr. Gasulla, Jaume Puig, Jaume Grau, Josep Pera, Joan Porcar, Salvador Fonseca; ajupits a l'esquerra, Vaqué, Gol, Joan, ¿?, Eusebi Vázquez, Martinez, Joan Dávila, Francesc Mora, Jaume Margall.

S.P.R MALGRAT - 1961/62

Una d'aquelles formacións de l'equip dels "grans" (així s'anomenaba a l'equip titular de l'entitat. després venien els "segons equips", format per excel.lents jogadors que per raons d'estratégia de l'entrenador s'habian d'ubicar en un "segón" equip).

Aqui veiem (dempeus i per l'esquerra) (14) Ramón Turró - (11) Antonio Ferrón - (13) Joan Dávila - (16) Enric Margall - (9) Francesc Mora a.c.s - (ajupits a l'esquerra) (15) Jaume Margall - (4) Antonio Nogueras - al mig, un nanet (Illas) - (12) Raymond Mallat - (6) Eusebi Vázquez.

La foto reflecta detalls curiosos, per exemple, palcos plens de public (tres graons!), rostres coneguts, disortadament traspassats alguns, a l'esquerra Jaume Serra (exbasquista), Ernest Ganges (un gran jugador d'escacs), l'abi Felip Tenas amb la seva gorra caracteristica (peça clau en l'ensenyança de ballar sardanes per a moltes generacions malgratenques).

La pista de joc era de ciment i quant feia calor, relliscaba. La solució?... anar a "can Sicre" i comprar uns terrossos de "pega grega", posar-los sobre un paper de diari i..... trepitxar-los de forma que a la sola de la sabatilla esportiva quedés impregnat aquell polsim. Els peus quedaban quasi enganxats a la pista!!!... perfecte!!!

EL PUBLIC QUE TENIEM CADA DIUMENGE

La fotografia es prou "edificant". Ens sentirem sempre perfectament envoltats per el calor dels nostres seguidors diumenge darrera diumenge.
Així era la resposta del públic que omplenaba de gom a gom tots els palcos (si, si tenia palcos el Pavelló). Plé a bessar en tot el perímetre.
A la fi de l'encontre, era una passada veura una munió de persones que es diriguien cap al poble (recordeu que el Pavelló estaba edificat en aquell temps, quasi a les "afores") i per acabar la jornada del matí s'acostumava a anar a ver el vermout a La Barretina ... o al Papi ... o a la Cooperativa; un'altre sector d'afeccionats anava al Bar del Liceo. Aquests eren els llocs mès "classics" de trobar-se per rematar la jugada.
Nosaltres acostumaven a anar al Papi..... (era el més "modern")
La fotografía correspon a un Malgrat-Pineda. Per cert, os comento la jugada ... en Pera (punt vermell) inicia la jugada tot baixant la pilota al fondo, en Margall (punt verd) demanaria el pase, si no la rebia me venia a blocar a mi (punt blau), jo entraba tallant-me amb en l'Enric i entraba fins a sota a rebre el passe; cas de que no l'obtingues, feia rotació cap la meva esquerra i era, tot seguit en Margall el que entraba. En Josep Pera li donaba la pilota al mes òptim, i ell basculaba a la defensa. Al rebot sempre ens tocaba anar a l'Enric i a mi.
Vàrem tenir la sort de disfrutar de les técniques que un gran mestre ens ensenyar, en Quim Banet. Van dir d'ell, que tenia el concepte del bàsquet molt adelantat al seu temps.