La fotografia es prou "edificant". Ens sentirem sempre perfectament envoltats per el calor dels nostres seguidors diumenge darrera diumenge.Així era la resposta del públic que omplenaba de gom a gom tots els palcos (si, si tenia palcos el Pavelló). Plé a bessar en tot el perímetre.
A la fi de l'encontre, era una passada veura una munió de persones que es diriguien cap al poble (recordeu que el Pavelló estaba edificat en aquell temps, quasi a les "afores") i per acabar la jornada del matí s'acostumava a anar a ver el vermout a La Barretina ... o al Papi ... o a la Cooperativa; un'altre sector d'afeccionats anava al Bar del Liceo. Aquests eren els llocs mès "classics" de trobar-se per rematar la jugada.
Nosaltres acostumaven a anar al Papi..... (era el més "modern")
La fotografía correspon a un Malgrat-Pineda. Per cert, os comento la jugada ... en Pera (punt vermell) inicia la jugada tot baixant la pilota al fondo, en Margall (punt verd) demanaria el pase, si no la rebia me venia a blocar a mi (punt blau), jo entraba tallant-me amb en l'Enric i entraba fins a sota a rebre el passe; cas de que no l'obtingues, feia rotació cap la meva esquerra i era, tot seguit en Margall el que entraba. En Josep Pera li donaba la pilota al mes òptim, i ell basculaba a la defensa. Al rebot sempre ens tocaba anar a l'Enric i a mi.
Vàrem tenir la sort de disfrutar de les técniques que un gran mestre ens ensenyar, en Quim Banet. Van dir d'ell, que tenia el concepte del bàsquet molt adelantat al seu temps.
No hay comentarios:
Publicar un comentario