PONENT (Butlletí d'informació i opinió)

El Butlletí d'informació i opinió de Pineda de mar també es fer ressò de l'aconteixement i amb escrit d'en Miquel Castillo, en deixa constància en el nº 227 de l'Octubre 2011

HOMENATGE ALS LLEGENDARIS DE LA UDR PINEDA

Torno a trencar l’ordre cronològic d’aquest bloc ... Diumenge 11 de setembre Pavelló Francesc Buscató (Pineda de Mar). Hi érem convidats tots el jugadors que lluirem la samarreta vermella y blanca en varies dècades de la UDR. Pineda. L’organització va “tallar” fins 1971, temporada que s’aconsegueix l’ascens a la Lliga màxima de basquet ball de l’estat espanyol.
Per el que a mi respecta, destacar, amb emoció, l’absència de molta gent, uns més importants que altres en el meu record, com per exemple en Nando Heras i en Manel Coll, traspassats ara farà uns anys i també d’en Josep Fusté en Josep Maset i en Quico Ramón, amb ells es completaria aquella mítica fotografia al que molta gent la denomina “la foto dels 9” (declinaren l’invitació per assumptes personals).
Entre molts vaig veure cares de antigues formacions, l’Alabau, en Cadena ... Joan Velasco, en Paco Massaguer. D’altres que venien a saludar-nos i pot esser mai havíem tombat una salutació ... en Jaume Salvador, l’Antoni Casas ... també ens encaixàrem les mans amb en Joan Vilà (un altre dels mítics), i amb els Alba i Dolç. He de mencionar també al amic Caimel que, com sempre, molt vinculat al bàsquet pinedenc, m’ha facilitat un bon reportatge fotogràfic.
Ens va acompanyar, també com ex jugador de la UDR Pineda, en Francesc Buscató, que es desplaçar al acte després de la seva jornada de treball periodístic, com sempre rebut amb les exclamacions de l’efecte que tothom sentim per ell. Estava sentat al costat d’en Fabré gran.
I en el moment de recollir els obsequis que la Junta tenia preparat per cadascun de nosaltres, alguns o feren en les mans de familiars per estar traspassats, cas d’en J. Juli per el seu pare jugador, entrenador i membre de junta en Josep Mª Juli, Guillem Hernández en nom del seu pare Pablo Hernández i de la Lola i en Ferran Heras, esposa i fill d’en Nando Heras, estimat company ... si algú mes o va fer, demano esc uses per l’omissió al no conèixer a tota la família pinedenca.
Notes simpàtiques com la de Joan Alba en anar a buscar en mig del públic de la graderia als seus nets perquè anéssim amb ell a rebre l’obsequi, o de la Lola esposa d’en Nando Heras que també o va fer amb els seus nets, acompanyant als llegendaris de l’ascens dins de la pista.
La Junta va voler tancar aquest acte de lliurament de records amb la presència a dins de la pista d’aquell equip llegendari (es compleixen 40 anys del fet important de l’ascens) de tots els companys “llegendaris” de la fotografia “dels 9”, juntament amb en Jordi Parra, entrenador d’aquella temporada de 1970-71.
Una festa que malgrat a moltes absències, no per això no va estar carregada de emoció i alegria i en la que en cadascun que la fèiem petar de temps passats, mil anècdotes ens venien a la ment, i que va estar enriquida per el Sr. Enric Piquet President de la Fundació del Bàsquet Català.
Gràcies membres de la junta de la UDR Pineda (ara ja es UER Pineda de mar), gràcies companys i familiars que vàreu estar allà aquell diumenge i, com va dir en Jordi Parra en la seva al•locució dedicada a les noves generacions “serà molt bo que estimeu a aquest club i a l’esport del bàsquet de la mateixa forma que ho han fet tots aquest jugadors que han vestit la samarreta de la UDR. Pineda”

NOVA TEMPORADA EN PORTES - 1969-1970

1969-1970 tercera temporada meva lluitant i gaudint per els colors de la UDR. Pineda.
Oblidat ja l’affaire amb el que tancàrem la temporada passada (aquella treta de la màniga de la Federació en obligar-nos en jugar la final d’ascens a lliga de LA Primera Divisió en lloc cobert), comencem curs amb importants canvis en l’entitat.
El principal és que hem de jugar en lloc cobert. No tenim pavelló, però si una carismàtica “pista” que ens cedeix l’empresa Tallers Comas en una de les seves naus. La Junta de llavors l’acondicio-na per tal de que quedes acceptada com a “Pista de joc coberta”. Mides reglamentàries però poc espai per els nostres seguidors. No va esser motiu aquest, per no veure’ns envoltats per ells cada jornada de partit i fins i tot en els entrenaments
En el capítol de canvis en l’equip, el més important (per a mi), va ésser la baixa de Quico Martínez, el nostre entrenador. Una persona que ens coneixia perfectament y sabia com treura-nos el “suc” i aportar una unió molt interessant amb les seves magistrals idees. Proba d’això que dic, es la extraordinària campanya anterior amb totes les fases d’ascens. Dissortadament traspassat farà uns anys. Baixes també són els amics Velasco, Dolç i Ramón Fusté. Per contra rebem a Jordi Parra en las tasques d’entrenador i a Massaguer, Diaz (de Blanes) i Llobet com a nous integrants de l’equip.
En el nostre grup del “Trofeo Gonzalo Aguirre” Grup B, ens toca enfrontar-nos per si no teníem prou rivalitat amb els clàssics Manresa’s i Mollet, ni més ni menys que amb el veí de localitat, el CB. Calella.
La premsa de l’època, amb un títol prou significatiu (EL DOMINGO SE ROMPE EL FUEGO EN SEGUNDA), comentava el següent del nostre equip “...Le sigue muy de cerca el Pineda, con los mismos jugadores que estuvieron en un tris de ascender a Primera en la tan cacareada promoción con el San José Irpen. De los que destacan Heras y Dávila II. En contra suyo tienen tienen la baja de su antiguo entrenador “Quico” Martínez, quien, por el tiempo que figuraba en la plantilla, conocia como nadie a sus pupilos....”

DECISIÓ INJUSTA DE LA FEDERACIO (1969)

Desprès de aquella gran fase d’ascens a Valladolid (1968-69), i de la següent ronda que es celebrar a Saragossa (com anteriorment he explicat), lluitem per l'accés a 1ª Divisió a dos partits (anada i tornada).
Quedem aparellats amb el St. Josep Irpen Rovilux de Badalona ( en el que militava el meu amic i company de la SPR Malgrat, Joan Porcar, posteriorment ens retrobarem amb el CB. Calella). L’equip del Sant Josep també tenia com a referent en aquest any a Josep Maset un altre excel•lent basquista pinedenc)
La Federació s’”inventa” un norma “exagerada” i que fins i tot penso “partidista”, en la que tots els partits en aquella fase es tenien de fer en pavellons coberts. La UDR Pineda no en disposava, per tant la junta directiva de llavors, davant d’aquest fet dimiteix en bloc com a repulsa a la Federació per aquest tractament discriminatori.
Un article signat per el prestigiós periodista Justo Conde el 6 de maig de 1969 en aquell extint diarí esportiu “Dicen…” (i que recull l’extraordinari llibre de “El Bàsquet a Pineda 1940-47”, del que jo hem nodreixo de moltes dades), ja diu de “… Pues bien, esa decisión adptada por la Federación Española, de obligar al Pineda a disputar el partido que le correspondía jugar en su pista en otra cubierta, nos parece un absurdo mas de los muchas que esta temporada se han cometido bajo esa cómoda y elástica postura de interpretar los Reglamentos de la forma que mejor conviene…”

Ja feia un any que la junta estava en les tasques de gestionar l’edificació de un pavelló cobert, però no arribar a temps a aquella injusta i perqué no dir-ho "treta de sota la maniga", decisió federativa.
La “pista coberta” que ens soluciona l’afaire es … el vel.lodrom de Mataró. Un habitacle esportiu a l’aire lliure però que en el interior de pista tenien habilitat un espai cobert per actes esportius i socials. En la fotografia de l'esquerra, senyalat de blau, el "perimetre que ocupava aquella "carpa esportiva".
A Badalona el resultat fora de St. Josep 69 – UDR Pineda 57; i en el partit jugat “a casa” (¿?) UDR Pineda 68 – Sta. Josep 63. Resultat global 132-125 favorable al St. Josep.

Novament ens quedem a les portes de tant desitxada fita (aquesta vegada "por imperativo legal (?) de la Federación Española)

SARAGOSSA

No acabàvem de pair les emocions de la fase a Valladolid, quant tornàrem a preparar la maleta per anar direcció a Saragossa.

Allà es unim amb els classificats de l’altre grup (S.F. Terrassa. Breogan de Lugo i Fiber Urcelay) que amb els classificats a Valladolid (RCD Espanyol, Aguilas de Bilbao i UDR Pineda), fem una lligueta prou interessant.

Tota la fase es juga en un pavelló apte per a manifestacions no tant sols esportives, sinó també socials. Aquest pavelló (enderrocat) ha estat millorat incorporant-hi una piscina. Era molt fred, moltíssim, estructures de ciment i sostres altíssims (i havien varis estrats). El seu nom era Polideportivo Salduba.

Ens vàrem instal•lar en un hotelet modest, però que en guardo molt bon record de les trapelleries que i varem fer. Una d’elles ... una nit, després de sopar i retirant-nos cap a les nostres habitacions, dos bons amics del bàsquet de Pineda, en Plaja i en Juanito Flores, que juntament amb el nostre ben recordat Jordi “Barengó”, traspassat ja, compartien habitació. En arribar a la seva la varen trobar “neta” dels tres llits!!!... la sorpresa fora majúscula. Els llits estaven en la terrassa de la seva cambra!! (misteriosament “algú” les havia traslladat allà perquè es ventilessin).

El RCD Español i el Aguilas de Bilbao pujen directament a 1ª. Dos excel•lents jugadors de ambdues formacions els recordo perfectament Manolito Flores i Pepe Laso. També un jugador que el podríem considerar com el Ian Kruminch de la sel.lecció rusa d’aquell moment, molt alt crec que rondaba els 2’15 mts, poc hàbil, però si arribava a agafar la pilota dintre l’ampolla... cistella segura; era en Fede Alonso, pertanyent al Aguilas de Bilbao. Malgrat la seva impresionant "estructura" era una persona molt afable i fins i tot diria, "amigable".

PABLO HERNÁNDEZ ONNA, (d.e.p)

Còrrer 1950, es disputa el famós Torneig “Copa Hernan”. Entre els equips participants n’hi ha de la categoria de BIM, FJ Terrassa, B Carol, CC Pineda, La Floresta, CD Mataró, FJ Canet, JACE Calella, CB Júpiter, CB Pineda i el nostre CB Malgrat. En les eliminatòries el CB Malgrat arriba a la final i te com a contrincant al CB. Pineda. Es juga en camp neutral del JACE Calella (en principi havia d’esser la pista de la Plaça de les Arenes de Barcelona), decisió presa per la Federació. EL CB Malgrat guanya la prestigiosa Copa Hernan per un 31-26. En Pablo Hernández Onna va esser el principal artífex d’aquesta victòria (com diu la resenya de l’època signada per “Senior”)

Aquest proppassat 21 de febrer de 2011, Pablo Hernández Onna, ha lliurat el darrer encontre de la seva estada entre nosaltres i a anat a reunir-se amb una bona colla de companys que allà on es troven, de ben segur ja criden el seu nom en veure’l arribar. (d.e.p)

En Pablo (no m’acostumo a nomenar-lo “Pau”), va esser home polifacétic en múltiples disciplines de l’esport, per tant no les enumeraré, per no caure en l’oblit de quelcom. Jugador del CB Malgrat desde meitat de la década dels 40 fins la dels anys 50, membre de junta, President, dirigent federatiu, col.laborador, fomentador de l’esport, especialment del bàsquet, fútbol i handbol, i disposat en tot moment a donar l’empenta necessària per tal de que de l’esport se en pogués fer una bandera dintre de la societat de Malgrat.

En la seva estada amb el Club Bàsquet Malgrat, assolí, junt amb els altres companys d'equip, els titols de: 1946-47: Campions de III categoria Regional; 1947-48: Campions de III categoria Regional Preferent; 1948-49: Campions II categoria Regional B.

També va esser “fitxat” per la UDR Pineda en les temporades 1955 a 1958 en la categoria del Campionat de Catalunya de primera divisió. Coincideix en aquest equip amb el llançament a l’estrellat de excel.lents jugadors d’aquella localitat, especialment de un noiet que es deia Francesc "Nino" Buscató Durlan. En aquest Club es retroba amb dos malgratencs més, que la UDR Pineda fitxa per reforçar el joc pinedenc degut a la categoria que ocupen i amb els clubs que tenen de competir (Joventut, FC Barcelona, CE Laietà, UD Montgat… entre d’altres); ells son en Ramón Turró i l’Eusebi Vàzquez.

Deixo constància d’en Pablo Hernández Onna en aquest meu bloc de 32 anys de vida esportiva, amb aquest colage de fotografies d’ell. La de l'esquerra i del 1945 i en la pista de la tant recordada Fàbrica de l’Aigua amb aquella colla de malgratencs, alguns d’ells ja traspassats; a la dreta i a sota una formació de la UDR Pineda en la temporada 1956-57 i damunt d'aquesta en l’any 2003 rebé de mans de Pere Sust, Patró de la fundació del Bàsquet Catalá i Secretari General de l’esport de la Generalitat de l’época, una distinció com a integrant d’aquells grans basquistes que tingué la nostra Vila allà en els seus inicis pels anys 40’s. A l'altre costat d'en Pablo, un'altre pro-home del bàsquet malgratenc, Gaspar Aldea.

Descansi en pau Pablo Hernández Onna.

BONES FESTES!!!

Per a tots els que seguiu aquest sencill blog de records d'una etapa esportiva meva, us desitjo tingueu unes festes extraordinàries i que el proper any que està a la porta, ens complagui encara mes ... i dir-vos que aneu en compte amb les "graxines" que despres quant tornen a la pista de joc, ho farem arrosegant les sabatilles (vaija com estem fent ja ara, no us penseu)
I la millor nadala que puc deixar en aquest blog, és la de l'originalitat del fill del company Joanitu Claramunt (Albert?) en "reconvertir" una instantània d'un sopar d'exjugadors del C.B. Calella, aquest estiu passat, transformant-la en nadala (gràcies Albert)
Bon Nadal per a tot-hom!!!