SARAGOSSA

No acabàvem de pair les emocions de la fase a Valladolid, quant tornàrem a preparar la maleta per anar direcció a Saragossa.

Allà es unim amb els classificats de l’altre grup (S.F. Terrassa. Breogan de Lugo i Fiber Urcelay) que amb els classificats a Valladolid (RCD Espanyol, Aguilas de Bilbao i UDR Pineda), fem una lligueta prou interessant.

Tota la fase es juga en un pavelló apte per a manifestacions no tant sols esportives, sinó també socials. Aquest pavelló (enderrocat) ha estat millorat incorporant-hi una piscina. Era molt fred, moltíssim, estructures de ciment i sostres altíssims (i havien varis estrats). El seu nom era Polideportivo Salduba.

Ens vàrem instal•lar en un hotelet modest, però que en guardo molt bon record de les trapelleries que i varem fer. Una d’elles ... una nit, després de sopar i retirant-nos cap a les nostres habitacions, dos bons amics del bàsquet de Pineda, en Plaja i en Juanito Flores, que juntament amb el nostre ben recordat Jordi “Barengó”, traspassat ja, compartien habitació. En arribar a la seva la varen trobar “neta” dels tres llits!!!... la sorpresa fora majúscula. Els llits estaven en la terrassa de la seva cambra!! (misteriosament “algú” les havia traslladat allà perquè es ventilessin).

El RCD Español i el Aguilas de Bilbao pujen directament a 1ª. Dos excel•lents jugadors de ambdues formacions els recordo perfectament Manolito Flores i Pepe Laso. També un jugador que el podríem considerar com el Ian Kruminch de la sel.lecció rusa d’aquell moment, molt alt crec que rondaba els 2’15 mts, poc hàbil, però si arribava a agafar la pilota dintre l’ampolla... cistella segura; era en Fede Alonso, pertanyent al Aguilas de Bilbao. Malgrat la seva impresionant "estructura" era una persona molt afable i fins i tot diria, "amigable".