NOVA TEMPORADA EN PORTES - 1969-1970

1969-1970 tercera temporada meva lluitant i gaudint per els colors de la UDR. Pineda.
Oblidat ja l’affaire amb el que tancàrem la temporada passada (aquella treta de la màniga de la Federació en obligar-nos en jugar la final d’ascens a lliga de LA Primera Divisió en lloc cobert), comencem curs amb importants canvis en l’entitat.
El principal és que hem de jugar en lloc cobert. No tenim pavelló, però si una carismàtica “pista” que ens cedeix l’empresa Tallers Comas en una de les seves naus. La Junta de llavors l’acondicio-na per tal de que quedes acceptada com a “Pista de joc coberta”. Mides reglamentàries però poc espai per els nostres seguidors. No va esser motiu aquest, per no veure’ns envoltats per ells cada jornada de partit i fins i tot en els entrenaments
En el capítol de canvis en l’equip, el més important (per a mi), va ésser la baixa de Quico Martínez, el nostre entrenador. Una persona que ens coneixia perfectament y sabia com treura-nos el “suc” i aportar una unió molt interessant amb les seves magistrals idees. Proba d’això que dic, es la extraordinària campanya anterior amb totes les fases d’ascens. Dissortadament traspassat farà uns anys. Baixes també són els amics Velasco, Dolç i Ramón Fusté. Per contra rebem a Jordi Parra en las tasques d’entrenador i a Massaguer, Diaz (de Blanes) i Llobet com a nous integrants de l’equip.
En el nostre grup del “Trofeo Gonzalo Aguirre” Grup B, ens toca enfrontar-nos per si no teníem prou rivalitat amb els clàssics Manresa’s i Mollet, ni més ni menys que amb el veí de localitat, el CB. Calella.
La premsa de l’època, amb un títol prou significatiu (EL DOMINGO SE ROMPE EL FUEGO EN SEGUNDA), comentava el següent del nostre equip “...Le sigue muy de cerca el Pineda, con los mismos jugadores que estuvieron en un tris de ascender a Primera en la tan cacareada promoción con el San José Irpen. De los que destacan Heras y Dávila II. En contra suyo tienen tienen la baja de su antiguo entrenador “Quico” Martínez, quien, por el tiempo que figuraba en la plantilla, conocia como nadie a sus pupilos....”

DECISIÓ INJUSTA DE LA FEDERACIO (1969)

Desprès de aquella gran fase d’ascens a Valladolid (1968-69), i de la següent ronda que es celebrar a Saragossa (com anteriorment he explicat), lluitem per l'accés a 1ª Divisió a dos partits (anada i tornada).
Quedem aparellats amb el St. Josep Irpen Rovilux de Badalona ( en el que militava el meu amic i company de la SPR Malgrat, Joan Porcar, posteriorment ens retrobarem amb el CB. Calella). L’equip del Sant Josep també tenia com a referent en aquest any a Josep Maset un altre excel•lent basquista pinedenc)
La Federació s’”inventa” un norma “exagerada” i que fins i tot penso “partidista”, en la que tots els partits en aquella fase es tenien de fer en pavellons coberts. La UDR Pineda no en disposava, per tant la junta directiva de llavors, davant d’aquest fet dimiteix en bloc com a repulsa a la Federació per aquest tractament discriminatori.
Un article signat per el prestigiós periodista Justo Conde el 6 de maig de 1969 en aquell extint diarí esportiu “Dicen…” (i que recull l’extraordinari llibre de “El Bàsquet a Pineda 1940-47”, del que jo hem nodreixo de moltes dades), ja diu de “… Pues bien, esa decisión adptada por la Federación Española, de obligar al Pineda a disputar el partido que le correspondía jugar en su pista en otra cubierta, nos parece un absurdo mas de los muchas que esta temporada se han cometido bajo esa cómoda y elástica postura de interpretar los Reglamentos de la forma que mejor conviene…”

Ja feia un any que la junta estava en les tasques de gestionar l’edificació de un pavelló cobert, però no arribar a temps a aquella injusta i perqué no dir-ho "treta de sota la maniga", decisió federativa.
La “pista coberta” que ens soluciona l’afaire es … el vel.lodrom de Mataró. Un habitacle esportiu a l’aire lliure però que en el interior de pista tenien habilitat un espai cobert per actes esportius i socials. En la fotografia de l'esquerra, senyalat de blau, el "perimetre que ocupava aquella "carpa esportiva".
A Badalona el resultat fora de St. Josep 69 – UDR Pineda 57; i en el partit jugat “a casa” (¿?) UDR Pineda 68 – Sta. Josep 63. Resultat global 132-125 favorable al St. Josep.

Novament ens quedem a les portes de tant desitxada fita (aquesta vegada "por imperativo legal (?) de la Federación Española)

SARAGOSSA

No acabàvem de pair les emocions de la fase a Valladolid, quant tornàrem a preparar la maleta per anar direcció a Saragossa.

Allà es unim amb els classificats de l’altre grup (S.F. Terrassa. Breogan de Lugo i Fiber Urcelay) que amb els classificats a Valladolid (RCD Espanyol, Aguilas de Bilbao i UDR Pineda), fem una lligueta prou interessant.

Tota la fase es juga en un pavelló apte per a manifestacions no tant sols esportives, sinó també socials. Aquest pavelló (enderrocat) ha estat millorat incorporant-hi una piscina. Era molt fred, moltíssim, estructures de ciment i sostres altíssims (i havien varis estrats). El seu nom era Polideportivo Salduba.

Ens vàrem instal•lar en un hotelet modest, però que en guardo molt bon record de les trapelleries que i varem fer. Una d’elles ... una nit, després de sopar i retirant-nos cap a les nostres habitacions, dos bons amics del bàsquet de Pineda, en Plaja i en Juanito Flores, que juntament amb el nostre ben recordat Jordi “Barengó”, traspassat ja, compartien habitació. En arribar a la seva la varen trobar “neta” dels tres llits!!!... la sorpresa fora majúscula. Els llits estaven en la terrassa de la seva cambra!! (misteriosament “algú” les havia traslladat allà perquè es ventilessin).

El RCD Español i el Aguilas de Bilbao pujen directament a 1ª. Dos excel•lents jugadors de ambdues formacions els recordo perfectament Manolito Flores i Pepe Laso. També un jugador que el podríem considerar com el Ian Kruminch de la sel.lecció rusa d’aquell moment, molt alt crec que rondaba els 2’15 mts, poc hàbil, però si arribava a agafar la pilota dintre l’ampolla... cistella segura; era en Fede Alonso, pertanyent al Aguilas de Bilbao. Malgrat la seva impresionant "estructura" era una persona molt afable i fins i tot diria, "amigable".

PABLO HERNÁNDEZ ONNA, (d.e.p)

Còrrer 1950, es disputa el famós Torneig “Copa Hernan”. Entre els equips participants n’hi ha de la categoria de BIM, FJ Terrassa, B Carol, CC Pineda, La Floresta, CD Mataró, FJ Canet, JACE Calella, CB Júpiter, CB Pineda i el nostre CB Malgrat. En les eliminatòries el CB Malgrat arriba a la final i te com a contrincant al CB. Pineda. Es juga en camp neutral del JACE Calella (en principi havia d’esser la pista de la Plaça de les Arenes de Barcelona), decisió presa per la Federació. EL CB Malgrat guanya la prestigiosa Copa Hernan per un 31-26. En Pablo Hernández Onna va esser el principal artífex d’aquesta victòria (com diu la resenya de l’època signada per “Senior”)

Aquest proppassat 21 de febrer de 2011, Pablo Hernández Onna, ha lliurat el darrer encontre de la seva estada entre nosaltres i a anat a reunir-se amb una bona colla de companys que allà on es troven, de ben segur ja criden el seu nom en veure’l arribar. (d.e.p)

En Pablo (no m’acostumo a nomenar-lo “Pau”), va esser home polifacétic en múltiples disciplines de l’esport, per tant no les enumeraré, per no caure en l’oblit de quelcom. Jugador del CB Malgrat desde meitat de la década dels 40 fins la dels anys 50, membre de junta, President, dirigent federatiu, col.laborador, fomentador de l’esport, especialment del bàsquet, fútbol i handbol, i disposat en tot moment a donar l’empenta necessària per tal de que de l’esport se en pogués fer una bandera dintre de la societat de Malgrat.

En la seva estada amb el Club Bàsquet Malgrat, assolí, junt amb els altres companys d'equip, els titols de: 1946-47: Campions de III categoria Regional; 1947-48: Campions de III categoria Regional Preferent; 1948-49: Campions II categoria Regional B.

També va esser “fitxat” per la UDR Pineda en les temporades 1955 a 1958 en la categoria del Campionat de Catalunya de primera divisió. Coincideix en aquest equip amb el llançament a l’estrellat de excel.lents jugadors d’aquella localitat, especialment de un noiet que es deia Francesc "Nino" Buscató Durlan. En aquest Club es retroba amb dos malgratencs més, que la UDR Pineda fitxa per reforçar el joc pinedenc degut a la categoria que ocupen i amb els clubs que tenen de competir (Joventut, FC Barcelona, CE Laietà, UD Montgat… entre d’altres); ells son en Ramón Turró i l’Eusebi Vàzquez.

Deixo constància d’en Pablo Hernández Onna en aquest meu bloc de 32 anys de vida esportiva, amb aquest colage de fotografies d’ell. La de l'esquerra i del 1945 i en la pista de la tant recordada Fàbrica de l’Aigua amb aquella colla de malgratencs, alguns d’ells ja traspassats; a la dreta i a sota una formació de la UDR Pineda en la temporada 1956-57 i damunt d'aquesta en l’any 2003 rebé de mans de Pere Sust, Patró de la fundació del Bàsquet Catalá i Secretari General de l’esport de la Generalitat de l’época, una distinció com a integrant d’aquells grans basquistes que tingué la nostra Vila allà en els seus inicis pels anys 40’s. A l'altre costat d'en Pablo, un'altre pro-home del bàsquet malgratenc, Gaspar Aldea.

Descansi en pau Pablo Hernández Onna.

BONES FESTES!!!

Per a tots els que seguiu aquest sencill blog de records d'una etapa esportiva meva, us desitjo tingueu unes festes extraordinàries i que el proper any que està a la porta, ens complagui encara mes ... i dir-vos que aneu en compte amb les "graxines" que despres quant tornen a la pista de joc, ho farem arrosegant les sabatilles (vaija com estem fent ja ara, no us penseu)
I la millor nadala que puc deixar en aquest blog, és la de l'originalitat del fill del company Joanitu Claramunt (Albert?) en "reconvertir" una instantània d'un sopar d'exjugadors del C.B. Calella, aquest estiu passat, transformant-la en nadala (gràcies Albert)
Bon Nadal per a tot-hom!!!

CELEBRACIONS - TORNADA DE VALLADOLID (1969)

Retrobem de nou l'historia de aquests "primers" 32 anys de la meva vida esportiva. Segueixo estant amb aquella entitat que tant va marcar el meu anar i venir per el món del bàsquet, la Unió Deportiva Recreativa Pineda (ara és Esportiva, abans era Deportiva, coses de l'època en que es desarrollaren els fets del final de la dècada dels 60's.
Celebracions, i tant que en fèiem!!, bona mostra es aquesta fotografia (me la va trametre l'amic Barceló). Correspon al maig del 1969 y esta feta en el local de un restaurant dels millors de llevors,el Mèlies, que regentava un bon afeccionat al bàsquet el Sr. Asensio (e.p.d), el podem veure en mig de dos personatges de la vida basquista de Pineda, en Portet i en Flaquer, també dissortadament traspassats. Uns rostres exultants d'alegria (si ens fixem en el platet petit ja estàvem ben entrats els postres i amb la copa de cava a la mà, per tant en plena eufória). El Sr. Asensio ens convidar a jugadors i junta amb un excel.lent dinar pel motiu dels exits conquerits a Valladolid.
I es que el fet de Valladolid va eser molt "sonat". Després de la rebuda per els vilatans (ja n'he parlat unes entrades anteriors) ara era l'hora de estar entaulats i referir mil i una situació viscuda en aquelles fases.
Apart de nosaltres, jugadors, apareixen persones de junta ... Vernet, Nualart (al fons), el meu recordat amic Quim Calm (omplenant la copa), l'Estefanell ... I en primer plano, dos extraordinaris jugadors als que sempre he tingut en lloc especial en els meus records, en Josep Fusté i en Nando Heras (a.c.s), veritables motors en totes les nostres actuacions, a part de esser extraordinaris companys fora de la pista.

TROBADA DE EX-JUGADORS DEL C.B. CALELLA

I després de les dues recents entrades en aquest bloc, de fets tan dolorosos com es la pèrdua de amics del món del bàsquet, permeteu-me posar la nota explosiva d’alegria encara que no segueixi la cronologia que jo havia volgut de bon principi, al sentar els motius d’explicar la meva vida esportiva.
I crec que val la pena fer un salt en l’ordre i situar-nos en aquest mes de juliol del 2010 proppassat, en el que un “enneguita-me’n” per part de un ex component del bàsquet Calella, l’amic Vicente en fer una trobada de companys ex jugadors de certa dècada que defensàrem els colors del CB Calella. Aquesta frisor d’en Vicente va ésser reafirmada per altres companys (Claramunt, Cardó “Met”, germans Valls, Ferrer). I ells posaren fil a l’agulla ... i, mare de Déu la festa que varen muntar.
I es que .... per alguns de nosaltres feia més de 35 anys que no ens retrobàvem cara a cara. Va esser una trobada de les mes xocants i emotives que he fet.
Els germans Valls cediren una de les sales del extraordinari hotel de Calella (de la costa), el Bernat II, a la qual li varen donar l’escalf adient amb panells en els que en Juanito Claramunt i en “Met” penjaren aquelles fotografies, retalls de diari i d’altres que prèviament en els dies anteriors i fent les tasques de coordinadors i comunicadors amb tants quants varen puguer, havien aconseguit recollir, (en Cardó encara tenia aquell xandall clàssic dels anys 70 i també el presentar en un panell estratègicament).
En Lluis Ferrer tingué la tasca de presentació tant del acte com de cadascú de nosaltres, la qual cosa va esser un encert perquè al anomenar el nom i aquest aixecar-se de la cadira, podies posar fil als arxius mig rovellats que tenies del personatge presentat però ... 35 anys enrere!!.
Després de donar bona conta del exquisit menú ofert per l’Hotel i arribant a la hora del postra amb cava, cafès i copetes, va venir la hora dels “recordatoris”. Una idea dels organitzadors fora la de que TOTS teníem d’explicar quelcom anècdota d’aquell temps. Va començar en Joan Vilà, el més veterà del grup i les va cloure l’Enric Valls. Les riatlles s’ajuntaven de una anècdota a la següent. Foren uns moments de distensió total a l’hora que mil i un noms ens venien a la memòria fruit de les situacions del que s’explicava.
Com no, recordàrem als companys traspassats, veritables absents a la trobada. També dir que s’han fet propòsits de continuïtat d’aquest retrobament. És molt encertat per part dels companys organitzadors.
La foto de família, apart de les tantes que es tiraren, es la que deixo en el bloc per constància de aquesta gran trobada d’amics amb un nexe comú ... el bàsquet i el C.B. Calella.
El meu agraïment a tots els companys assistents i als que per diversos motius no pogueren estar presents .... i especialment a vosaltres els organitzadors!!!