1965 - LA MAXIMA RIVALITAT A STA. CRUZ DE TENERIFE

Com els clàssics Barça & Espanyol de la nostra ciutat i casal de Catalunya, Barcelona, allà a Sta. Cruz de Tenerife i habia el duel Club Náutico & C.B. DISA.
El "Diario de Avisos", un dels diaris d'aquella ciutat recollia la seva crònica d'aquesta forma ...
BALONCESTO
Victoria del DISA en su partido de presentación contra el Náutico
"El equipo de la DISA tuvo una feliz presentación venciendo al "cinco" del Náutico por 60-41.
Mucho lucharon los "nautas" en la primera parte, pero tambien fueron superados por los "industriales", que terminaron este tiempo con la ventaja de 23-17.
Buen arbitraje de los colegiados señores Chacopino y Mingorance.
Alineaciones:
Náutico: Martos II (6), Franquet, Marcos I (6), Tavio II (3), Eliseo (10), Monje I (8), Sánchez (4) y Melchor (4)
DISA:Puertas (6), Foronda (6), Pinto (2), Dávila (9), Fajardo (7), Amhed (11), Castillo (9), Adrian (9), Santos (2), Casadó y Alonso.

1965-66 - CLUB BALONCESTO DISA

Aquest son els amics que hem vàren acollir per una temporada i mitja en aquella ciutat de Santa Cruz de Tenerife.
La nostra Lliga de la Segona Divisiò del Gonzalo Aguirre a les Illes Canàries, estaba composat per equips de la illa de Tenerife i de l'illa de Gran Canaria. Els desplaçaments allà els feiem en aviò. Sortiem el dia anterior al del de joc, concentrats en un hotel de Las Palmas i per la nit tornàvem a Sta. Cruz de Tenerife.
La classificaciò d'aquella lliga, quedàrem empatats en primer lloc juntament amb el Club Náutico (11 victorias i 1 derrota). Per el gol "average" quedàrem en 2ºn. lloc.
Tot un exit degut, precisament en allò que hem posarem per devant la "qualitat social" del Club Náutico (ells tenien molts mes diners i els jugadors anaven a toc de talonari). Als "nautas" els va quedar un regust amarg veure que un equip de "industrials" es convertirem en el revulsiu de la societat tinerfenya. Va eser posible que sense diners oferisiam espectacle, alegria i bones maneres.
En la fotografia aquests bons amics....A la part inferior veureu els noms. Jo estic a dalt segon per l'esquerra amb el nº 6 (molt prim!!!!).
Dues creus blanques de dos d'ells traspassats. L'amic Pinto (a.c.s) i la d'en Victor Rojas, traspassat aquest passat mes de setembre. Amb ell i la seva familia, la Mª Luisa, Victor Jr. i la Macu, ens uneix una gran amistad.
Una rodona blanca al pit de Adrián "el Moro", un jugador que va recalar una temporada a la S.P.R. Malgrat.... algú el recorda?. Era el 1968.

1965 - SALT FORA DE LA PENINSULA - STA. CRUZ DE TENERIFE

Març del 1965, embarco desde Càdis rumb Sta. Cruz de Tenerife. Allà m'esperen 14 mesos de compliment obligatori del Servei Militar.
Tinc la sort de rebre dues visites allà per el mes de Maig. La primera la del Sr. Hipólito Delgado Briganty president del Club de Bàsquet DISA (la refineria de petroli DISA-CEPSA), acompanyat de dos membres de la junta i d'un jugador de l'equip que es presentat com Puertas (posteriorment, i encara en l'actualitat, profesor de l'Universitat de La Laguna). "Algú" els ha assabentat de la meva estada i de que jo era un jugador de bàsquet català (de "muy valiosos conocimientos del deporte, com en la prensa sortir editat). M'oferiren la possibilitat de jugar amb ells. Vaig agrair l'oferta i els dié que comunicaria en una setmana la meva decisiò. Casualitat la que 24 hores mes tard rebo una nova visita. Aquest cas la del entrenador del Nàutico de Tenerife Sr. José Cabrera Vidal, conegut en el mòn del bàsquet com "Pepe Cabrera", i dos membres més de l'entitat. A la meva idéntica resposta de que els i diria quina decisiò prendria de si uns o altres, ells hem parlaren una mica despectivament del grup DISA, aduint la gran calitat "social" a les illes del Nàutic. Vaig considerar aquests comentaris impropis de fer a una persona que no coneixia res de les rivalitats esportives d'aquella ciutat. La meva decisiò no es va fer tardar. Vaig preferir anar amb el grup de gent del C.B. DISA. Va esser un encert; amb aquella colla d'amics m'hi vaig trobar tan be com amb aquells que habia deixat feia uns mesos amb la S.P.R. Malgrat.
La fotografia es la de fer "entrega" de l'equip a l'invocaciò del Cristo de La Laguna, imatge molt venerada en aquelles contrades. Estic a la fila de dalt a l'esquerra i vestit de soldat.

LES CRÒNIQUES EN ELS DIARIS

El "Trofeo Gonzalo Aguirre", era la segona lliga en màxima poténcia en el bàsquet estatal. Era com una LEB d'ara, per regions, es clar (avans erem una Regiò, no existien les Comunitats Autonòmiques), per tant els mitjanç d'informaciò de tots els sports, s'en feien resò del que succeia els caps de setmana, fins i tot en la nostra categoría amb resenyes enviades via telefònica (tot just acabat l'encontre) per els "corresponsals" que cada diari tenia en totes les poblacions.
Aixi, donç, el dilluns ja teniem tota l'informaciò detallada d'altres encontres dels equips del nostre grup, i podiem "seguir" les incidéncies dels rivals. Com comentari diré que el que feia primer jo, era "llegir" les marques anotadores del jugadors que cada equip tenia com a primeres figures, per tal de tenir-les en compte en el moment d'enfrontar-nos "cara a cara", es a dir, mentalitzar-me de qui era l'"enemic més dificil".
Noms que recordo d'aquells corresponsals esportius, i que ara hem venen a la memòria: Pablo Hernàndez, Francesc Mateu V.
Aquets retalls eren dels diaris esportius de l'época, el "Lean" i el "Dicen". En un dels retalls podeu observar escrit a mà, la data 1-4-64

ELS CALENDARIS

Era el nostre medi més habitual de seguir la marxa de la competiciò.

Amb ells seguiem diumenge rera diumenge, els resultats de tot el nostre grup. Disposavem de un quadre final per anar suman punts en forma de gràfica de columna.

El nostre delegat federatiu (l'omnipresent Quim Onna), ens aportava els resultats dels encontres; o be, per el diaris esportius de l'epoca, els "Lean" o.... "Dicen", aquests dos eren els que mes informaciò ens donàven, publicant les cròniques dels partits més interessants de la jornada.

Ara i han els mitjanç informàtics, avans ... paper i llàpit.

A més en aquests "llibrets/calendaris", quedàven impressos els noms dels jugadors de la temporada en questiò, propagandes d'empreses que subvencionàven la tirada dels calendaris i fins i tot els horàris de tren, ja que era un dels mitjançs de desplaçar a l'equip més econòmic; també les adreçes de les pistes de joc dels clubs que participàven en el grup que ens havia tocat en competiciò.

Per els col.leccionistes de records, aquest petits calendaris de butxaca, sòn una bona prova de com es "vivia" el desenvolupament del Campionat de Lliga.

Aqui en teniu els calendaris de diverses temporades de clubs com la U.D.R. Pineda, el C.B. Blanes, el Pedagogium San Fernando i el de la S.P.R. Malgrat

La Salle Manresa

Com os he dit en anterior comentari, a Manresa teniem tres equips contrincants; el CD. Malresa, el CB. Manresa i La Salle Manresa.
Recordaba que tenia aquesta fotografia d'aquella pista del club La Salle Manresa, be, pista.... era el pati del col.legi de La Salle.
Fixeu-se que el public el teniam a tocar, cas de fer un saque de banda, ni tan sols teniem espai per situar els peus, aquests sempre quedaban dins de la pista, ja que la zona de saque estava a un pam de la valla de separaciò del public.
Aquesta pista mai va esser del meu agrat (els que sou esportistes sabeu que i han pìstes mes "simpàtiques" que altres), m'hi trovaba incòmode, era estreta i el public estava "enganxat" damunt teu.
Un'altre coseta que motivaba aquest estat de incomoditat era que, el pùblic a més de cridaner, o era amb una profussiò de paraulotes que no "lligaba" en saber que estavem jugant en una pista de col.legi de capellans, ja veieu. Mai havia escoltat tanta "diversitat" de paraules grolleres com en aquella pista. Ah!, les mes esplendides en això de dir grolleries, les senyores.... si, si.... les senyores.
Mireu darrera de les vidrieres del primer pis i veureu a un d'ells (s'aprecia perfectament aquell coll enmidonat que duun els capellans jesuites)
En Porcar (nº 7) a l'espera del rebot.

1958 - TORNEIG D'ESTIU

Ostres si!!! ..... aquest estiu proper farà ja .... CINQUANTA ANYS d'aquestes fotografies (vàlguem Déu ... com passa el temps!!)
Era costum en arribar l'estiu el Club de bàsquet organitzés un torneig a base de encontres entre tota la plantilla del club i de gent que els i agradés el bàsquet.
Així s'aconseguien 4 o cinc formacions de set o vuit jugadors, que durant els dissabtes dels mesos d'estius complementàven l'esbarjo a la Vila en l'época estiuenca.
Els partits es celebraven a la pista de la Fàbrica de l'aigua i de nit..... i això volia dir ... amb llum artificial .. focus!. L'equipatge ens haviem d'espabilar per trobar-los. Recordo que el nostre era una samarreta imperi blanca amb una estrella com la de marca d'un calçat esportiu americà, de color blava.
La fotografia en la que estic fent una "safata" (aqui tenia 15 anys de edat... dels primers encontres federats de la meva vida esportiva), no es d'un encontre nocturn, però si que podem observar varis detalls, veureu ...
1) - Un dels sis focus de llum repartits tres a tres (en dues filades) en cada llargada del terreny de joc, i una simple bombeta d'alt voltage i un pàmpol... eren, en aquells temps, perfectes!!
2) - La xarxa ... aqui si que podeu "dimensionar" la llargada (una passada!!)
3) - El marcat de linies de joc ... amb guix!!! ... es clar, la pista era de terra.
4) - Una pared divisòria de canyes donaba més "caliu" de pista de joc al recinte.
5) - Una tanca de pals de fusta que separaba el públic de la pista de joc.
6) - Darrera aquesta separaciò i havien uns seients (com unes vigues de portland soportades per una base de maons)
7) - I la pilota ... important .... de cuir!!!
I finalment, encara tinc en la meva prestatgeria de records esportius aquest ... podeu observar (clicant damunt de la fotografia), que es llegeix perfectament "Verano 1958"
Fa cinquanta anys!!!