viernes, 19 de marzo de 2010

RETORN TRIOMFAL DE VALLADOLID (1969)


Seguint el fil del periple d'aquest bloc (molt particular que quedi clar), aquella temporada 1968-69 i després de quedar en segon lloc en la lliga de Segona Divisió del Gonzalo Aguirre (grup III), vàrem anar a fer les fases a Valladolid, que ja he parlar uns punts mès enrrera. Allà quedem classificats juntament amb l'Aguilas de Bilbao i el R.C.D Espanyol per "rematar" la gesta de pujar a Lliga Nacional, per les properes fases a celebrar tot seguit a Saragossa.
He de parlar del retorn cap a Pineda de Mar, un retorn d'alló mès feliç i exultant. Es clar, esportivament era una gesta. A Valladolid ens trobarem amb els millor equips de tota la geografia espanyola ... Estudiantes de Vigo, Dimar de València, Banesto de Madrid junt amb els avans dits Aguilas de Bilbao i RCD Espanyol de Barcelona ... nosaltres .. UDR. Pineda d'un poblet del Maresme de poc més de 5000 veins en aquell temps.
Recordo que les emisores de ràdio de Valladolid ens vàren fer entrevistes i quant volian saber de quin lloc de Barcelona èrem, no entenien que nosaltres no partenyiem a la gran ciutat de Barcelona, i si d'un poblet a uns 50 kms... no s'ho creien. Penseu que en aquell temps l'esport del bàsquet estava "centrat" en les ciutats i supossar que un poble petit com Pineda de Mar tinguès un equip d'aquella talla, era inimaginable per ells, nosaltres aprofitàvem per recordar als de la "ancha Castilla" que a Catalunya aquests fets eren normals i que cada poble tenia unes arrels basquistes de molta qualitat.
L'arrivada al nostre poble de Pineda va esser de película. Tot el poble es va llençar als carrers a esperar l'arrivada de l'autocar d'en Rovira, quasi va esser asaltat i no pugue arribar a la plaça de l'Ajuntament que estaba plena a vessar. Abraçades, encaixades, petons, crits, empentes ... de tot ... ens costar poder arribar a l'edifici de l'Ajuntament on vàrem ser felicitats per el consistori.
I ... es pujar al balcò ... i l'impressió en veure tantes i tantes persones que omplenàven la plaça i carrers del voltant, ens va impresionar. Crits, salutacions ... mare de Déu, semblavem herois. Fins i tot l'amic i gran seguidor Joan Flores, va escriure unes notes en forma de vers que comensàven aixi ..."A los que fuisteis a Valladolid...."
(Perdó) Que collonuts que sou gent de Pineda!!!

No hay comentarios: