Corrien aquells temps que, potser, el únic "vici" que teniem era .... jugar a bàsquet. Aquella colla d'amics, tant del col.legi com la dels diumenges, coincidirem en trobar-nos be en el Club de bàsquet del poble (abans era la Sociedad Polideportiva y Recreativa Malgrat).
L'Enric va estar amb nosaltres, amb el SPR. Malgrat, des de 1960 fins 1963, que de la mà del Sr. Albert Gasulla, fer el gran salt cap el Joventud de Badalona. Mès tard seríen els seus germans, primer en Narcís i després en Josep Mª els que recaurien a les files del gran equip badalonés, completant, així, la "saga dels Margall".
I a la mà un'altre mostra d'aquelles bosses en les que i cabia tot el nostre bagatge esportiu (aquesta era un enmallat trenat en colors groc i negre, que venia ja desde feia uns quants anys d'altres jogadors)
Un dels companys de joc i de colla, fora l'amic Enric Margall i Tauler, traspassat dissortadament l 'any 1985.
Aqui el podeu veure, i jo al costat d'ell, a sobre de la plataforma que havia en el Pavellò Municipal de la Avda. Tarragona. Un diumenge pel matí, despres de haver jugat el partit (no recordo contra qui) i ben "quillats", com era costum en aquells temps.
Aquella plataforma, o pis, ovalat, era on s'instal.laba l'orquestra que amenitzaba els balls de festa major.
Darrera nostre la pista, esfonsada, del Pavellò (recordeu que el mot popular d'aquell pavellò era..... "El sot")
L'Enric va estar amb nosaltres, amb el SPR. Malgrat, des de 1960 fins 1963, que de la mà del Sr. Albert Gasulla, fer el gran salt cap el Joventud de Badalona. Mès tard seríen els seus germans, primer en Narcís i després en Josep Mª els que recaurien a les files del gran equip badalonés, completant, així, la "saga dels Margall".
I a la mà un'altre mostra d'aquelles bosses en les que i cabia tot el nostre bagatge esportiu (aquesta era un enmallat trenat en colors groc i negre, que venia ja desde feia uns quants anys d'altres jogadors)
1 comentario:
joan com m'agrada tot estic recordan vells tems encara que jo soc mes jove que tu pero m'erecorda tot el que el meu pare me explicava i quan jo era junior i tu vas arribar al senior del calella.Jo entrenava amb el senior i per a mi era un orgull puder entrenar amb vosaltres i els diumenges puderme sentar a la banqueta al vostre costat.
una abrasada i un somriure JOAN GAY.
Publicar un comentario