LES NOSTRES SIGNATURES A VALLADOLID (1969)

Si, ja sè que algú pensarà "quina cursilada", peró permeteu que os digui ... que aquest banderí de l'epoca (fixeu-se en l'escut d'Espanya amb l'àliga negre i els signes de mal record), forma part de les coses que tinc en el meu bagul de temps passats.
Per les ciutats que anàvem, jo comprava un banderí. I el de Valladolid el tinc encara i signat per aquella colla de entusiastes basquistes que conquerírem una fita molt important per el bàsquet pinedenc, en aquella temporada de 1968-69. També hem ve de gust posar-lo en aquest bloc.
No recordo a qui pertanyen(i per inteligibles que són) un parells de "gargots" ... els deixo en blanc, pot eser mès endevant els recordi de quin company son.

RETORN TRIOMFAL DE VALLADOLID (1969)

Seguint el fil del periple d'aquest bloc (molt particular que quedi clar), aquella temporada 1968-69 i després de quedar en segon lloc en la lliga de Segona Divisió del Gonzalo Aguirre (grup III), vàrem anar a fer les fases a Valladolid, que ja he parlar uns punts mès enrrera. Allà quedem classificats juntament amb l'Aguilas de Bilbao i el R.C.D Espanyol per "rematar" la gesta de pujar a Lliga Nacional, per les properes fases a celebrar tot seguit a Saragossa.
He de parlar del retorn cap a Pineda de Mar, un retorn d'alló mès feliç i exultant. Es clar, esportivament era una gesta. A Valladolid ens trobarem amb els millor equips de tota la geografia espanyola ... Estudiantes de Vigo, Dimar de València, Banesto de Madrid junt amb els avans dits Aguilas de Bilbao i RCD Espanyol de Barcelona ... nosaltres .. UDR. Pineda d'un poblet del Maresme de poc més de 5000 veins en aquell temps.
Recordo que les emisores de ràdio de Valladolid ens vàren fer entrevistes i quant volian saber de quin lloc de Barcelona èrem, no entenien que nosaltres no partenyiem a la gran ciutat de Barcelona, i si d'un poblet a uns 50 kms... no s'ho creien. Penseu que en aquell temps l'esport del bàsquet estava "centrat" en les ciutats i supossar que un poble petit com Pineda de Mar tinguès un equip d'aquella talla, era inimaginable per ells, nosaltres aprofitàvem per recordar als de la "ancha Castilla" que a Catalunya aquests fets eren normals i que cada poble tenia unes arrels basquistes de molta qualitat.
L'arrivada al nostre poble de Pineda va esser de película. Tot el poble es va llençar als carrers a esperar l'arrivada de l'autocar d'en Rovira, quasi va esser asaltat i no pugue arribar a la plaça de l'Ajuntament que estaba plena a vessar. Abraçades, encaixades, petons, crits, empentes ... de tot ... ens costar poder arribar a l'edifici de l'Ajuntament on vàrem ser felicitats per el consistori.
I ... es pujar al balcò ... i l'impressió en veure tantes i tantes persones que omplenàven la plaça i carrers del voltant, ens va impresionar. Crits, salutacions ... mare de Déu, semblavem herois. Fins i tot l'amic i gran seguidor Joan Flores, va escriure unes notes en forma de vers que comensàven aixi ..."A los que fuisteis a Valladolid...."
(Perdó) Que collonuts que sou gent de Pineda!!!

COSES DE LA PRENSA DE L'EPOCA (1969)

He "agrupat" unes quantes cosetes en aquesta fotografia, que per a mi hem son simpàtiques i a l'hora una mica entranyables, veureu.
En la taula de participació d'equips a Lliga Nacional (així era com s'anomenava), podem veure ... A SIS EQUIPS CATALANS!! .. ni mès ni menys.
JOVENTUT NERVA, PICADERO DAMM. MATARÓ MOLFORT'S, SAN JOSÉ IRPEN, FC. BARCELONA i MANRESA KAN'S ... tot un luxe, que donava bona mostra del que era el nostre pais en questions basquistes.
I al pasar la vista per els noms del jugadors d'aquell temps (1969) puc recordar noms que hem toquen de molt a prop i que ès un orgull tenir com amics, un d'ells, dissortadament, ja traspasaat. Veig a l'Adrian en el Nautic de Tenerife; vaig jugar amb ell quant la meva estada a aquelles terres vestint els colors de la CB. DISA (en capitol anterior he deixat constància). l'Adrián va venir a jugar a Malgrat de Mar amb la S.P.R. Malgrat intentant trovar una millora de status que allà en terres canàries no tenia. Gràcies a les gestions d'en Gaspar Aldea, ell va dispossar de treball i allotjament. No es va "aclimatar" i a la temporada següent tornar a Sta. Cruz de Tenerife. Amb el San José Irpen veig als Maset de Pineda i Porcar del Malgrat, que puc dir d'ells que no siguin lloançes. I amb el Joventud Nerva (aquella era la firma que els patrocinava en aquella época), els dos bons germans Enric (a.c.s) i Narcis Margall, amb ells haviem coincidit, junt amb en Porcar, vestint la samarreta de la S.P.R. Malgrat, club dels nostres inicis en el món del bàsquet.
I tants d'altres que hem venen a la memória com a contricants en tants encontres en el Gonzalo Aguirre ... Julià, Monge, Badet, Colell, Franquesa ... Albanell ....
I si repaseu tots els noms, podreu comprobar la poca quantitat de "estrangers" que i havia ... Real Madrid, 3 - Picadero, 1 i Manresa, 1 (que jo recordi).
I fins i tot una travessa?? ... també sortiem en una de elles que el diari El Mundo Deportivo, feia cada setmana ... Stadium Casablanca - UDR Pineda. La forma de puntuar era tot "especial" (veieu sota dels equips que indiquen A, B, X o C), ... quin va esser el resultat en el nostre cas? .... donç .... A, si, caram ens guanyaren els de Saragossa!... en una entrada en aquest bloc explico en unes lineas i una foto sobre aquell encontre.
I la propaganda de la Federació respecta les sabatilles Keds?... mare de déu, si eren mes dolentes que el pebre!!!.
En fi... unes curiositats de ara fa.... mès de 40 anys!!

MORT D'EN RAMON GARRIGA I MARQUÈS

De un nou traspàs m'he de referir, el d'en Ramón Garriga i Marquès a l'edat de 88 anys, que juntament amb un'altre extint Cinto Basart i Turnè, foren ells dos els que portaren i iniciaren del descobriren del bàsquet a la nostra vila a les acaballes del anys 30.

Important aquest adeu que es farà el proper dilluns 15 a les 4:30 de la tarda a l'esglèsia de Sant Nicolau del nostre poble, Malgrat de Mar.
Moltes facetes vàren ocupar a en Ramon des de aquelles dècades (com recorda Lluis Permanyer). No tant sols en l'ambit esportiu, redactor esportiu (les seves resenyes les signaba com SENIOR) fins a completar com redactor de La Vanguardia i de ABC o El Mundo Deportivo i intercalant com a corresponsal de TVE a Helsinki. Allà, en aquells paisos nórdics, estaba consideraba con una persona "no nórdica" amb gran coneixença de la seva societat.
Recordarem amb simpatía aquell gest que feia ell quant acababa la seva crónica i en el moment de dir "Desde Helsinki para Televisión Española ... Ramón Garriga i Marqués" ... moment en que, amb els dits de la mà, es tocava el lóbul de l'orella en un clar gest que significava una salutació per la seva i mare i amics malgratencs.
Va escriure, entre altres, el llibre de gran contingut sobre el perfil dels paisos nórdics "Desde el techo de Europa"
Ell va esser el que ens portar les primeres pilotes de cautxu, que desplaçaren a aquelles de cuir (com la que podeu observar en aquestes fotos en les que veiem, junt a ell a altres grans pioners del bàsquet malgratenc, alguns d'ells ja traspassats.
Descansi en pau en Ramon Garriga i Marquès.

UN RECORDATORI DEL QUE HE ESCRIT AQUI FINS ARA

També farè un impas en els ordres cronológics (o aixi penso que ho son) i recordaré als nous visitants que aquest bloc és un recull de vivéncies en la meva etapa esportiva. A la fi serà un tomb per 32 anys per el món de l'esport, des de allà pel 1958, en que ja disposso de una fitxa federada, fins 1992 que decideixo dir "prou" en aquesta "primera estapa dins de l'esport" (no sabem hores d'ara que ens te reservat la divina providència).
Dir que en entrades anteriors, he parlat de la meva estada al SPR. Malgrat amb tota aquella colla d'amics, com en Josep Pera o els germans Margall, o la familia Aldea. Tambè he fet menció del meu pas per Sta. Cruz de Tenerife vestint els colors de la CB. DISA, amb una gent d'alló més recordada. Els V. Rojas (a.c.s), Pinto (a.c.s), Foronda (a.c.s)... Puertas...
I fa uns capítols, estic recordant la meva estada amb la gent de Pineda (mare de Dèu... i quina extraordinària gent, si senyor!!)... Nando Heras (a.c.s), Josep Fusté.. Maset ..Josep Mª Juli (a.c.s). Encara hem queden uns quants capitols a dir dels de la UDR.
Més tard aniré cap als de La Llopa (el CB. Calella).. despres amb el CB Lloret ... veterans de Malgrat... equip femeni de Malgrat.... escola Vedruna..... veurem que més trobaré.
Tot amb el desitg de deixar constància de noms, fets, jugadors ... en definitiva, les meves vivencies. Espero i desitjo que sapigueu, amics visitants d'aquest blog, disculpar les marres i errors que involuntariament faci o hagi fet, tot està dintre de la més bona voluntad.
Tornem-hi!!!